I tot això… per què?

Per què marxo?

No negaré tot el mantra que he anat repetint aquests últims mesos: que era una idea que em rondava pel cap, que es van ajuntar diferents factors per encarar una nova etapa i tenia a flor de pell el sentiment de “ara o mai”.

Tot i així, hi ha motius que van més enllà de totes aquestes explicacions. Podria dir que, en definitiva, ho veig com una oportunitat que em dono (o que el destí m’ha donat) per aprendre a viure millor aquesta vida.

En primer lloc, una oportunitat per conèixer món amb el sentit més ampli del concepte i, sobretot, per conèixer maneres d’encarar la vida.

Una oportunitat per sentir-me lliure i fer el que vull i quan vull en cada moment. Per veure qui sóc quan només jo qui decideixo el següent pas. Ei, però si algú vol venir a fer-me una visita, jo encantat, eh?

Una oportunitat per veure quant depenc d’aquesta territori, casa meva, que tan m’estimo i per qui ho donaria tot… una estima que fa que sigui molt complicat començar un viatge d’aquest tipus però que precisament ho carrega de sentit.

Una oportunitat per no ser un d’aquells que et trobes sovint i et diu “jo em vaig penedir de no haver-ho fet…”. Qui sap com m’anirà tot plegat, però això segur que ja no ho diré.

Una oportunitat per escriure lliurement del que vulgui: de com em sento, de l’últim viatge, d’una anècdota, de reflexions, de gent que he conegut, del que faig…

I per últim, i de moment el menys important, una oportunitat per parar i pensar cap on vull dedicar els meus següents pasos quan l’aventura s’hagi acabat.