Pep el tió (3/4)

Aquest és el tercer capítol de “Pep el tió” – Fes clic aquí per veure el capítol 2

En Hans va donar contacte i va tenir la gentilesa de posar el cinturó de seguretat al tronc.

Pep el tió no sabia que estava passant. Es trobava al seient del copilot d’un camió alemany, travessant la frontera de França. La veritat és que aquell home corpulent, que parlava un idioma que no entenia, l’havia tractat molt bé, però no sabia quines eren les seves intencions. L’idioma que parlava era molt estrany i no parava de xerrar per telèfon. Pep el tió s’imaginava que explicava a alguns amics seus la captura que acaba de fer.

I no anava pas mal encaminat.

Hans Schubinger havia trucat a Elena Füss, la cap de Greenpeace de la seu de Düsseldorf, i li havia explicat la seva captura. Elena Füss havia reaccionat primer amb alegria, però després li havia preguntat que quins creia que havien de ser els següents passos.

  • No he pensat quins han de ser els següents passos… Però tranquil·la, tinc moltes hores per donar-hi voltes! Et truco més tard!

En Hans tenia molt temps (concretament, tot el que tardes creuant França) per idear un pla. Però en Hans no era molt bo pensant. Al contrari, pensar no se li anava especialment bé. Pensar era la seva perdició.

Pensant pensant, pensant massa, en Hans va entrar en un cercle viciós de pensaments negatius. Totes les coses que feia sense pensar ho feia bé. Com salvar instintivament aquell tió d’una furgoneta. Però pensar que fer amb el tió? A ell mai se li acudiria una bona idea. Això ho faria molt millor la Elena Füss. Però havia de demostrar a la Elena Füss que ell era un home valent, activista, decidit i amb bones idees. Perquè… merda! Merda, ara pensava que es va fer activista perquè es va enamorar de la Elena Füss un dia que la va veure per la TV local de Düsseldorf, encadenada a un arbust per aturar la tala d’arbres d’un parc del centre de la ciutat. Ell no en tenia res, d’activista. Ell era un farsant! Era activista per conviccions? Per amor? O tan sols perquè volia sexe?

Mentrestant, Pep el tió mirava com aquell humà suava cada cop més, es rascava repetidament darrere l’orella i es passava constantment les mans per la cara. I anava a una velocitat superior a la permesa. Ho notava perquè frenava cada cop que un aparell que tenia damunt la guantera sonava avisant-lo d’un radar.

En Hans potser no era tan mala persona com s’estava pensant ell mateix. Potser, fins i tot, tenint en compte la bondat mundial mitjana per persona, era de les que estaven de la meitat cap amunt. Però en Hans, a banda de tot el que sabeu fins ara, tenia una altra característica que encara no havíem esmentat. En Hans era addicte a la cocaïna. I la cocaïna l’havia salvat en nombroses ocasions, la cocaïna l’ajudava a evadir-se i deixar de pensar en l’horrorós humà que es pensava que era, però que en realitat no era. Tant se val.

El camió d’en Hans va aparcar a un hostal prop dels afores de Reims, una ciutat situada al nord de França. S’hi quedaria a dormir. Ja hi havia estat més d’una vegada. I coneixia qui li podia traficar uns grams del que necessitava.

En Hans va trucar 2 cops seguits a la porta de l’habitació 222. Va parar dos segons, i va fer 3 tocs més. La porta es va obrir enèrgicament.

  • Thierry!
  • Hans!

En Hans Schubinger era un client habitual del Thierry Hamou, un traficant de drogues molt conegut i buscat per la policia francesa. Normalment feia tractes ràpids i efectius, sense gaire soroll. Droga a canvi de diners i fins a una altra. Però feia molt temps que no es veien, i en Thierry va convidar-lo a passar dins l’habitació de l’hostal, que era austera, però molt acollidora gràcies a una llar de foc que donava molt d’escalf.

I van fer una cervesa.

I després d’una cervesa es van demanar un kebab.

I després van obrir una botella de vi.

I quan se la van acabar, va treure a passejar mitja botella de whisky que li havia quedat del dia abans.

I quan s’havien acabat la botella de whisky, van esnifar diverses ratlles de cocaïna.

I quan es va acabar la cocaïna, la festa es va acabar de sobte.

  • Ja te’n pots anar – va dir seriosament en Thierry

En Hans es pensava que era una broma. Però no. Quan en Thierry parlava seriosament, o se li feia cas, o tenies problemes. Així que en Hans va assentir va anar cap a la porta i va intentar obrir. Però estava tancada en clau. Va sentir com en Thierry reia de fons. Es va girar i va veure que feia el gest de “diners” amb les mans.

Clar, clar. No podia marxar sense pagar. En Hans va posar-se la mà a la butxaca. I després a l’altra butxaca. I després a la butxaca de la jaqueta. “D’acord, tranquil. Vas begut, però la cartera ha de ser aquí”. Però no hi era. I cada cop estava més nerviós. Igual que en Thierry.

  • Obre’m que tinc la cartera al camió.
  • Tranquil. T’acompanyo – va dir en Thierry després de treure’s de la butxaca una pistola i apuntar-lo

Lluny de calmar-lo, allò el va posar neguitós.

En Hans va sortir de l’hostal amb el Thierry al seu darrere i va pujar a la cabina. Va buscar per tot arreu, però no hi era. La cartera. Merda, segur que li havia caigut després de donar-se la fuga d’aquell bar de carretera. Va buscar 6 vegades pels mateixos llocs. Però no. No hi era. No hi era!

  • Thierry, Thierry… tinc una idea, vine, vine.

En Hans va baixar i va obrir la porta de darrere el camió. Va agafar una capsa allargada i li va obrir davant seu.

  • Mira mira…  Pernil de jabugo, primera qualitat… El millor pernil d’Europa… En tinc 2.000 com aquests… diguis quants en vols i estem en paus Thierry, amic meu…
  • Amic? Amic? Si fossis amic, sabries que la meva religió m’impedeix menjar porc.
  • Perdó Thierry, no trobo la cartera, et pagaré quan torni a passar per aquí…
  • Mai tinc deutes amb persones vives, Hans – en Thierry va treure el seguro de la pistola
  • No Thierry, no!
  • No creguis que em sap greu tenir un cadàver més al meu historial…
  • Espera! Deixa’m fer-te una última oferta.

En Hans va pujar la cabina i, plorant, va treure el cinturó al tronc. Abans d’oferir-li a Thierry, va acostar-se a prop seu i li va xiuxiuejar:

  • Em sap greu… Ho sento…

Una vegada més, Pep el tió no sabia que estava passant.

One thought on “Pep el tió (3/4)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s