Pep el tió (2/4)

Aquest és el segon capítol de “Pep el tió” – Fes clic aquí per veure el capítol 1

Els boletaires van agafar Pep el tió i van deixar a terra humit del bosc el LEGO edició especial Super Mario. Tenien un pla per ell.

Però abans de dur-lo a terme, van parar a fer un senyor esmorzar de forquilla al bar de carretera on anaven habitualment.

  • Com ha anat la cacera, lladregots? – va preguntar-los l’amo del restaurant
  • Ens ha tocat la grossa!
  • Quants cistells mal parits?

El Joan i el Joaquim es van mirar mútuament. Havien acordat no dir res a ningú de moment.

  • Els suficients!

Els dos van esclatar i es van fer un panxot de riure. L’amo no va entendre res.

  • Us poso el de sempre?
  • Sí, però avui posa’ns el vi car!

El Joan i el Joaquim van allargar l’esmorzar durant dues hores. Tant, que havien decidit encadenar l’esmorzar amb el dinar. Quan ja havíem demanat la carta per demanar el menú, es va sentir un fort soroll a vidre trencat. Un cambrer va córrer cap a la finestra.

  • Òstia! Que us estan fotent els bolets!

La parella de boletaires es va aixecar de cop i després d’entrepusar un parell de vegades l’un amb l’altre, van sortir a fora. Temps suficient per veure un home corpulent carregant un tronc al seient del copilot del camió, arrencar i veure una matrícula alemana.

En Hans Schubinger era transportista des de feia anys. Normalment feia només transports nacionals per dins el seu país, Alemanya, però aquell any li havia sortit un encàrrec internacional i havia d’anar a Extremadura, on deixava el seu carregament de bratwurts en conserva i omplia el camió amb pernils de jabugo que tornaven cap a Düsseldorf.

De jove no hauria pensat mai que seria transportista, i tampoc era una feina que l’enorgullia especialment, però era una feina. El que si el feia sentir bé era el fet de ser activista, concretament de Greenpeace, especialitzat gestió agroforestal. Precisament per això, li havien dit una vegada que a Catalunya tenien uns troncs màgics que per Nadal els cosien a cops de bastó per tal que traguessin regals per l’anus (o era per l’escorça? No se’n recordava). Per ell, era obvi que això resultava un abús dels humans cap a un ésser que provenia de la natura, i Greenpeace ja havia fet múltiples accions per la deseclavització d’aquests troncs màgics. La veritat, però, és que mai donaven una resposta convincent a l’opinió pública quan se’ls hi qüestionava que els tions sempre tornessin voluntàriament cap a la casa on havien anat l’any passat. Això era esclavatge?

En Hans havia fet nit en un hostal de mala mort d’Aragó i havia sortit ben aviat per travessar la frontera abans de dinar. Va parar unes hores abans a un bar de carretera per fer un riu i continuar amb la carretera. Abans de tornar a pujar al camió, no sap ben bé perquè, una cosa que estava dins una furgoneta li va cridar l’atenció. Va fer de xafarder i va mirar a través dels vidres. No es va creure el que veien els seus ulls.

Sense dubtar ni un segon, en Hans va pujar al camió i va agafar una barra d’acer que tenia al terra de la cabina. Va baixar, va encastar-la contra el vidre de la furgoneta i va agafar aquella soca que complia totes les característiques de ser un tronc màgic. Quan pujava al camió va veure com dos homes sortien de dins el bar cridant i corrent maldestrament.

En Hans va donar contacte i va tenir la gentilesa de posar el cinturó de seguretat al tronc.

Pep el tió no sabia que estava passant.

2 thoughts on “Pep el tió (2/4)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s