Pep el tió (1/4)

Aquest és el primer capítol de “Pep el tió” 

Pep el tió anava cada Nadal a casa dels Puiggròs. Després d’una dura hibernació d’onze mesos, més llarga que la de qualsevol ésser viu , Pep es colava en nocturnitat (i sense gens d’alevosia) a la seva llar, plena d’escalf, bondat i esperit solidari nadalenc.

No se’n parlava ni se n’ha parlat mai, de la hibernació d’un tió. Amb el pretext de ser un tronc màgic, els humans pressuposaven que també tenia una fórmula màgica per escapolir-se del fred hivernal i dels perills estiuencs. Però no. Un tió de Nadal caga regals, però no vola, no té calefacció incorporada i no té una vareta màgica per defensar-se d’animals feréstecs.

La hibernació del 2020 havia estat ple d’entrebancs per Pep el tió. Degut un temporal a principis d’any, just quan pensava que havia trobat un lloc ideal per passar els onze mesos, un temporal va desbordar el riu de la vora i se’l va endur quilòmetres i quilòmetres avall, sense aturador. Va tardar mesos a refer-se de l’incident i va dubtar poder recuperar tot el terreny perdut i arribar a principis de desembre a casa dels Puiggròs. Gràcies al confinament, va poder avançar ràpidament (al ser un tronc, això vol dir mesos) a través dels boscos, sense ser vist per humans. Però abans d’arribar al lloc on s’amagava habitualment, un fet va trasbalsar definitivament la seva existència. Va passar en un dia fred i humit, després de dies de pluja abundant. Va sentir les seves passes de lluny. Però es van anar acostant. Eren les veus de dos humans.

  • Mira Joaquim! Venim d’aquí!
  • Que cardes Joan! Per aquí no hem passat!
  • Collons que no…. Me’n recordo d’aquell arbre!
  • Però si tots són iguals! Òstia santa…
  • Mira tu, fem una fita amb aquest tronc d’aquí, així sabrem després si tornem a passar per aquí.

A Pep el tió, que havia estat tranquil fins aquell moment, se li va glaçar la saba de cop. Va resar perquè no el toquessin. Feia estona que tenia ganes de fer les seves necessitats i una sacsejada provocaria l’inevitable. Però sí que el van tocar. El van tocar i el van sacsejar una mica. No va poder aguantar.

  • La mare que em va parir!
  • Que passa Joan?
  • Nen, mira que ha sortit d’aquest tronc!

Al terra humit del bosc, acaba de caure una capsa embolicada amb paper de regal.

  • Ostia no fotis.

Un dels dos boletaires va agafar ràpidament la capsa i el va desembolicar. Era un LEGO edició especial de Super Mario.

  • Nen que no hem enganxat cap rovelló, però marxarem cap a casa amb un tió de Nadal!

Pep el tió no se’n sabia avenir. Feia mesos que havia estat gestant aquell regal pel Biel, el fill mitjà dels Puiggròs, un nen de 7 anys a qui l’any passat li havia cagat un LEGO standard i un peluix del Mario Bros. El Pep sabia que el LEGO del Mario faria tornar boig al Biel. Però això ja no podria ser.

Els boletaires van agafar Pep el tió i van deixar a terra humit del bosc el LEGO edició especial Super Mario. Tenien un pla per ell.

Fes clic aquí per veure el capítol 2


One thought on “Pep el tió (1/4)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s