Amor d’oficina – ETT (1)

“Hace tiempo alguien me dijo, cual era el mejor remedio, cuando sin motivo alguno, se te iba el mundo al suelo. La Sofia va sospirar i es va treure els auriculars. Feia temps que no sentia aquella cançó. Ni aquell grup. Però ara aquell cantant havia mort i l’envaïa una sensació estranya. Com si no hagués estat prou atenta per adonar-se abans dels continguts i del missatge de les cançons, i que ara fos com massa tard per… per què? No ho sabia.

Va deixar de reflexionar quan el Ricardo va passar per davant i li va fer aquella mirada còmplice que es feien cada dia a l’hora del cafè. Això volia dir que tot funcionava. Que tot anava bé.

Ella havia entrat feia 3 anys a treballar a aquella oficina, per fer una feina de havia de durar 1 setmana. La cosa s’havia allargat. Gràcies a una preciosa història d’amor d’oficina.

No li havia calgut fer una entrevista per començar a treballar. Ella estava a una empresa privada de treballs temporals i el cap de la Sofia havia decidit que la feina era prou simple per enviar-hi a qualsevol. Així va ser com va dir-li. No s’ho va prendre malament, valorava la sinceritat.

El primer dia de la feina va entrar a una reunió i es va limitar a fer que si amb el cap durant l’hora que la cap del departament de Marketing li explicava quina seria la seva feina. No va pensar a escoltar. Només recordava una de les seves últimes frases que havia dit “Com m’enrotllo! Ja ha passat una hora? Si t’ho podria haver explicat amb 5 minuts!”. La Sofia no ho sabia, però havia respost rient i fent que si amb el cap.

El seu pla era fer una foto amb el mòbil a tot el que la Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant havia estat escrivint a la pissarra durant una hora. Però s’havia deixat el mòbil a la taquilla personal per tal de concentrar-se i no tenir la temptació de mirar el mòbil durant l’hora que la Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant li explicava la seva senzilla tasca que es podria haver explicat en 5 minuts.

Quan va acabar la reunió va anar àgilment (sense córrer, no volia pas que ningú la veies amb presses el primer dia de feina) cap a la taquilla a agafar el mòbil. Pel camí, un jove que estava prenent un cafè amb dos altres treballadors més veterans li va preguntar si era campiona olímpica en marxa. No ho va entendre, i va respondre igual que a la reunió que havia tingut amb la Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant: rient i fent que si amb el cap. Potser allò era una pista de la feina que havia de fer davant l’ordinador? A partir d’ara havia decidit escoltar una mica més.

Va obrir la taquilla, va agafar el mòbil i va tornar amb el mateix ritme cap a la sala on acabava de fer la reunió. Li va semblar que els mateixos que li havien fet aquell comentari reien quan tornava a passar àgilment per davant d’ells. Primer es va pensar que potser se’n reien d’ella però ho va descartar al moment: qui seria tan cruel de riure’s d’una persona al seu primer dia de feina?

Quan va arribar a la sala la portava estava tancada. Pensava que seria de molt mala educació entrar i que hi hagués algú dins fent una reunió privada. Però en una balança, entre això i no saber quina era la seva feina al lloc on just començava a treballar, va creure que l’assumpte es decantava més cap a la importància de saber perquè havia de ser allà durant una setmana. Va entrar directe (no es va plantejar trucar a la porta, pensar dues opcions ja havia sigut prou desgast mental) i es va trobar la Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant fent una reunió amb el Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant Sales. I quan va veure el que estaven fent dins aquella sala li va fer glaçar la sang: estaven esborrant tot el contingut de la pissarra. Per ser més concrets: ja estava esborrat. Els dos se la van quedar mirant i ella va dir “Perdoneu!” (va intentar recordar com es deia ella però tampoc ho sabia. Que podia dir ara? Això no ho havia pensat)  “Crec que m’he deixat el mòbil aquí”. Els tres van buscar el mòbil quan de sobte va començar a sonar a la seva butxaca. “Oh! Si el tinc a sobre!”. Va riure nerviosament i es va posar les mans al cap. Llavors va ser quan la cap del departament de Marketing (tot i que més endavant se’n va assabentar que realment no era la cap del departament, sinó una treballadora més) li va dir “Ah, disculpa! Que no m’he presentat!”, va treure de la butxaca un feix de targetes de presentació i li’n va donar una. “Per cert, em dic xxxxxx! És que es van equivocar al fer la targeta i no em van posar el nom”. Merda”, va pensar la Sofia, ja que en menys d’un segon s’havia oblidat del seu nom. “Que has dit?” va dir de cop la Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant. Va pensar que potser havia pensat en veu alta i llavors se li va acudir quelcom molt enginyós.

  • Verda! La targeta, que és verda. M’agrada.
  • No és verda, és blava.
  • Ah, si? (va tornar a riure incòmodament) És que em fa vergonya dir-ho…
  • Ets daltònica?
  • (No ho havia pensat. Era l’única sortida) Sí, sí, sóc daltònica…
  • No et serà un impediment per fer la feina?
  • No, no. Ja estic acostumada (perquè hauria de necessitar diferenciar entre verd i blau a la seva nova feina?)

Després d’aquesta resposta es va crear un silenci incòmode que va trencar el Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant Sales, que havia estat dret observant la conversa sense dir res. Ja li havia anat bé no dir res, perquè s’havia quedat embadalit mirant la nova treballadora.

  • Té! Per si la vols… la meva targeta! Amb nom i tot!

La Sofia va agafar les dues targetes i va marxar immediatament de la sala. En va mirar una i va llegir “Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant”. No tenia nom, així que va pensar que era de la dona. Almenys ja sabia quin càrrec tenia a l’empresa.

Va mirar l’altra targeta. “Ricardo Gonzalez. Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant Sales. Confirmat, l’altra targeta era de la dona.

Encara no havia tancat la porta, que li va semblar sentir que el Ricardo li preguntava a la Marketing Manager VIP Products Department Officer Assistant:

  • Així que només es queda a treballar una setmana aquesta noia…?

One thought on “Amor d’oficina – ETT (1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s