Aquell 1 de juny a Nagasaki

Han passat 3 mesos des de que vaig aterrar (els mateixos que fa que no penjo res aquí). Em seria molt difícil definir-los ja que han sigut, a la mateixa vegada, estranys, eufòrics, confusos i esperançadors. Durant aquest temps he pogut valorar una mica més la importància del moment en el que vivim, ja sigui en positiu o en negatiu. Faig servir la paraula “valorar” i no pas una que m’agradaria fer servir, que és ”entendre”. M’agradaria dir que he “entès” el poder de l’ara, del present… però no. No crec que encara estigui capacitat per dir-ho, encara em queda…

Dic, doncs, que valoro el present com a, per exemple, única mesura d’estat d’ànim… ja que m’és molt complicat posar-me a la meva pell en moments dolents o bons passats. Si, puc imaginar i intuir com estava… però sento que ni m’hi apropo, al que era en realitat. I això tot ho redueix a l’ara. Tot ho redueix al present.

Estic passejant sol per Nagasaki. No he trobat (o potser he sigut jo, que no he volgut) ningú que m’acompanyes. Abans de sortir he vist un mapa de la ciutat i he decidit tirar cap un lloc on sembla que s’aixeca una petita muntanya.

Camino, primer pla, i m’aturo passat pocs minuts a comprar un dolç típic japonès que ja no me’n recorda que era ni com es deia. Tampoc sé que escoltava, probablement algun podcast dels que escoltava sovint mentre caminava solitàriament. Em creuo amb el que sembla que són una espècie de batucada poc animada japonesa. Paro en sec i dubto uns segons si seguir-los. Al final em convenço a mi mateix i els segueixo (potser aniran a algun lloc amb una mica d’ambient!). Camino uns 5 minuts darrere seu i ja en tinc prou per assabentar-me que m’he equivocat.

Em maleeixo lleugerament ja que he de recuperar els 5 minuts que he perdut, però torno per on he vingut. Arribo a un punt on comença a ser costerut. Els carrers són més estrets i Nagasaki sembla convertir-se en un petit laberint. Les parets de les cases cada cop s’assemblen més a les de Doraemon. No em perdo gràcies a una aplicació.

Arribo fins on sembla que hi ha algun mirador de la ciutat, i així és. M’assento allà i trec el meu ebook. Crec que llavors estava llegint “Guerra Mundial Z”, per una recomanació radiofònica, i tot just parlava de Japó.

mirador nagasaki

Em vaig cansar als pocs minuts i vaig notar que estava esgotat, més mentalment que físicament. Havia de refer el camí per tornar cap al hostel. Així va ser.

Vaig fer de patac les gairebé dues hores de tornada. Tenia el cap emboirat, gana i son. Així que vaig parar a un restaurant que estava a escassos metros del hostel, amb la idea de menjar ràpid i anar cap al llit. Vaig menjar ramen, i una mica de pollastre. Quan anava a pagar, el cuiner em va oferir una mica de sake (i ja sabeu que jo sóc dels que li costa dir que no). Arigato, i cap amunt!

Rents dentades, i cap al llit. Estava convençut d’anar a dormir de cop, però alguna cosa dins meu es va activar. Sense saber perquè, després d’un dia esgotador i sense gaires coses destacables, una part dins meu va fer clic i, de cop, ho entenia tot. Ho entenia tot, i tant bé, que em resulta impossible explicar-ho. No entenia el com ni el perquè, però aquell moment, estirat a la part inferior d’una llitera, la clarividència era absoluta.

Vaig intentar gaudir d’aquella espècie d’estat euforicopasiu tant com vaig poder, i era tant ingenu que fins i tot algun moment em vaig pensar que ja ho havia entès tot. No era complex… era tant fàcil, que espantava no haver-ho vist abans.

Passats uns minuts, la son guanyava espai dins el meu cap i vaig decidir anar a dormir amb aquesta clarividència vital que, qui sap quan tornaria.

Potser per això, per aquest moment, recordo (tot i que una mica emboirat), aquell 1 de juny a Nagasaki.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s