Good bye, Japó: 5 petites anècdotes viscudes

I per acabar, 5 anècdotes viscudes a Japó. L’aventura s’acaba i, abans de tancar-la escric petites historietes d’un país molt diferent de la resta que he visitat.

Izakayas i google traductor

Els Izakayas són un tipus de restaurants típics de Japó, que es caracteritzen principalment perquè el cuiner cuina en un petit espai on té una planxa o brasa, i on al seu davant seuen tots els comensals, en bancs o tamborets. Aquests restaurants, que tant poden ser al carrer com en interior, són també coneguts perquè diuen que mai et faltarà conversa, ja sigui amb el cambrer com amb la gent que s’assenti al teu costat.

Tot i que en el meu cas no ha estat sempre així (val a dir que si ets l’únic que no parla japonès a un Izakaya ho tens complicat), a la majoria de llocs si que han tingut actituds amables i divertides, on n’he tret un grapat d’anècdotes.

Per posar un exemple, a Nagasaki vaig estar parlant durant una hora amb un cambrer que tan sols parlava japonès… utilitzant Google traductor.

WhatsApp Image 2019-06-21 at 15.32.21

Cérvols salvatges simpàtics

Sempre que havia vist un cérvol, o havia estat des d’una distancia que ell devia considerar segura o l’havia vist un segon, abans que es perdés per la densitat d’algun bosc del Pirineu.

Però a Japó (concretament a Miyajima i a Nara)  he comprovat que tot depèn de l’habitat on conviuen: el cert és que, en aquests dos llocs, els cérvols es comporten talment com si fossin uns cérvols, un animal salvatge però sense por als humans.

El fet és que en aquestes localitzacions el cérvol és un animal sagrat i tothom vetlla perquè hi estiguin a gust. És fàcil trobar parades on venen menjar per donar-los-hi i la zona es plena de senyals indicant com s’han de tractar i quins perills poden comportar.

La comunió entre cérvols i humans es tant que molts d’ells et tornen la reverencia si els saludes.

WhatsApp Image 2019-06-21 at 15.28.21

Mont Fuji

L’emblemàtica muntanya Fiji enamora. Tot i que els darrers dies els dies havien estat ennuvolats, el dia que coincidia que passàvem per Fuji, els indicadors del temps deien que era l’únic dia que feia sol de tota la setmana. Era una incògnita saber si era veritat o no, però mentre viatjàvem en un típic tren bala japonès vam travessar un túnel i, de cop i volta… boom! Allà estava, majestuosament, com si algú l’hagués construït, posat en un entorn idíl·lic.

El mont Fuji s’alça envoltat per una esplanada que fa que la seva altura (3.776 metres) quedi molt més imponent. S’alça sense que cap altre accident geogràfic el molesti en molts kilòmetres a la seva rodona.

Vam parar a Hakone, on pots arribar a un llac i veure el mont Fuji des d’un entorn que el fa encara més encantador.

WhatsApp Image 2019-06-21 at 15.34.02

L’educació i les bombes nuclears

Com que vaig estar a les dos ciutats afectades per les dues bombes nuclears que els yankees van llençar al Japó (Hiroshima i Nagasaki), vaig poder visitar els seus respectius museus i les zones dedicades a la pau que s’han construït al voltant de la tragèdia.

Els dos museus sorprenen (hi ha objectes personals que es conserven amb el mateix estat que es van trobar), són molt explícits (s’hi poden veure imatges de ferits i morts per l’explosió, així com gent afectada pels efectes de la radiació) i molts racons et deixen glaçat, intentant imaginar com va ser aquella explosió de foc, potencia i radioactivitat i , a partir de testimonis que van ser als llocs dels fets.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció és que els museus sempre estaven plens de grups de nanos d’escoles, de totes les edats (inclús la que seria primària aquí Catalunya), i òbviament veuen el mateix contingut explícit que els adults. Sens dubte és positiu el fet de que l’educació del Japó s’encarregui que els infants no oblidin el que va passar i potenciïn la visió pacifica que tenen les dues ciutats, però em preguntava si realment podien captar en aquella edat tot el que va suposar aquella barbàrie. Seguint aquesta reflexió, em va cridar l’atenció algunes paraules que va escriure fa pocs anys un dels supervivents de les bombes atomiques:

Han passat 50 anys des de que la pau va tornar a regnar. Estem en el procés d’oblidar el dolorós passat. Però em fa molta por l’oblit. Tinc por ja que les memòries oblidades ens estan duent a una nova defensa de les bombes nuclears”.

WhatsApp Image 2019-06-21 at 15.28.57

Terratrèmol despertador

La primera nit a Tokyo vam tenir un despertar molt original, difícil d’oblidar. Tot i que l’alarma encara no havia sonat, jo ja tenia els ulls mig oberts.

Vaig mirar el mòbil i vaig veure que eren les 8 en punt. I just quan vaig deixar-lo a la  tauleta de nit i em vaig estirar per mandrejar, tot va començar a tremolar.

“Que passa?” va dir el Jaume. I jo, rient mig endormiscat “Terratremol!”.

La sacsejada va durar força estona (entre 5 i 10 segons) i tremolava tota l’habitació. Si hagués actuat ràpid, hagués saltat cap a obrir la cortina i veure com es veia un terratrèmol en directe, però la meva ment encara anava lenta.

Quan va acabar, vam córrer cap a Twitter per comprovar que no ho havíem somiat. En efecte, havíem viscut un terratrèmol al Japó. Quina sort!

WhatsApp Image 2019-06-21 at 15.34.28

Ara és quan escribia allò de “Good bye, Japó! Next stooop… [seguent país on aterraria]”.

Doncs bé, el següent país on he aterrat, com ja sabeu, és Catalunya.

Això vol dir que això s’ha acabat. Si es que ha acabat. O si es que mai va començar. O si només es la continuació de tot el que encara ha de venir. Si es que realment importa si això ha començat, ha acabat o continuarà…

 

Good bye, Japó! Pròxima parada… casa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s