Experiència onsen

No sabia que era un Onsen abans d’anar a Japó. Sovint, llegint recomanacions sobre llocs on anar et trobes llegint un grapat de paraules en cursiva que intenten representar el so del llenguatge nipó. Quan les paraules són apassionades i entretingudes, investigues sobre aquestes paraules i en teus l’entrellat.

En el meu cas, no devia estar molt concentrat ni amb ganes de posar gaire atenció quan vaig llegir onsen. Vaig quedar-me amb lo més bàsic del tema: banys termanls. “Ahà. Banys termanls. Mola.

Un d’aquests dies vaig arribar a un petit poble situat vora una zona volcànica. El mateix poble tenia la paraula “onsen”, així que vaig dir-me a mi mateix que seria un bon lloc per tenir la meva primera experiència onsen. Quins nervis!

Vaig arribar al hostel on m’allotjaria només una nit i, sense saber-ho, incloïa una invitació gratuïta (valorada en 200 yens, uns 1,5€) per anar a un bany onsen. Vaig decidir guardar-la per a la tarda, ja que el matí el tindria entretingut fent una petita ruta per un parc natural que rodejava el poblet.

WhatsApp Image 2019-06-08 at 13.17.24
[…] ja que el matí el tindria entretingut fent una petita ruta per un parc natural que rodejava el poblet.

Abans de fer la ruta, però, vaig fer un tomb i vaig descobrir una de les principals atraccions turístiques d’aquell indret, els “inferns de Unzen”, una zona on el vapor de les aigües termals surten de sota la terra com si es tractes d’unes interminables màquines de crear núvols i boira. Es tracta d’un espectacle visual únic, engrandit per la gran quantitat de “fugues” i el soroll típic d’aigua bullent, però a gran escala.

WhatsApp Image 2019-06-08 at 13.16.57
[…] vaig descobrir una de les principals atraccions turístiques d’aquell indret, els “inferns de Unzen”, una zona on el vapor de les aigües termals surten de sota la terra com si es tractes d’unes interminables màquines de crear núvols i boira.

Tot i que passada per aigua i amb els núvols fent la guitza, la ruta va anar bé i mentre baixava ja pensava amb els banys termals relaxants que em faria a l’arribar a les aigües termals. Em visualitzava a dins d’una espècie de jacuzzi, amb bombolletes, tombat i amb la ment perduda durant molts minuts. La imaginació em situava també amb música relaxant, alguna maquina de massatges per recuperar les zones del cos més fatigades i amb algú posant-me grans de raïm pelats i sense pinyol a la meva boca, mentre recitava el tipus de raïm, origen i tonalitat.

WhatsApp Image 2019-06-08 at 13.18.22
Voltants de Unzen Onsen

Tot content com un gínjol, arribo tot moll d’humitat al hostel, em canvio i… cap al onsen!

Allà arribo amb un somriure d’orella a orella. Només parlen amb japonès, tot i que amb l’única paraula que sé (Arigatou) n’hi ha prou per entendre’ns. O això es el que em pensava perquè ja al començar casi la cago i em poso al onsen de les dones. Nota mental per tot el Japó: vermell, dones. Blau, homes.

Entro amb la meva tovallola i el meu sabó (m’havien dit que era l’únic que necessitava) i em quedo dret sense saber ben bé que he de fer per no semblar un turista idiota (tot i que òbviament era el que semblava) faltant el respecte i no seguint unes normes que tan sols estaven redactades en japonès.

Algú va escoltar les meves pregaries (o preocupacions) ja que en aquell mateix moment per la porta va entrar una senyal. Bé, diguem-li senyal, diguem-li un jove japonès que vaig pensar que m’aniria molt bé per imitar tots els seus moviments i així no cagar-la amb el meu comportament.

El primer pas, molt senzill: quedar-te completament nu i entrar al onsen en sí. Es tractava d’un bany petit, amb 4 dutxes i una petita banyera (de la mida d’un jacuzzi precisament) alimentada per un tub que venia de l’exterior. El segon pas, fer-te una dutxa prèvia a l’entrada a l’onsen.

Sembla fàcil però ho vaig fer molt malament. Engego l’aigua i tal com em toca el primer raig em cremo! Deixo anar dissimuladament un “Auixxffff…!”. No miro a ningú, prefereixo no saber si m’han sentit o no. Baixo la temperatura de l’aigua i quan la trobo a un punt ideal em quedo a gust. Em fixo i veig que davant meu, penjat a la paret, hi ha un gran mirall. Davant de cada dutxa hi ha un mirall. Per entendre’ns, estant jo dret, el mirall m’anava del pit fins a l’altura dels genolls. Giro al cap per veure com s’estava dutxant el meu imitant i estava tot relaxat assentat a un tamboret que hi havia a l’entrada. Els dos ens acabem de dutxar i jo intento posar cara d’una normalitat superior: “bah, jo sempre ho faig així”.

WhatsApp Image 2019-06-08 at 13.21.42
Nota aclaridora: aquesta foto està treta d’internet ja que al onsen que vaig anar no s’hi podia entrar amb el mòbil. A part, que aquesta foto és a un onsen exterior i jo vaig anar a un d’interior.

Veig que el jove japonès agafa aire i es dirigeix cap al jacuzzi, on ja hi havia un home, d’edat més avançada. Entra sense dubtar gaire i es submergeix fins al coll. “Seguiré els seus passos” penso mentre em dirigeixo cap a la banyera. No dubto ni un segon i com si d’un pas més es tractes, poso el peu dret dins de l’aigu…

CAGO’M LA MARE QUE’M VA PARIR!!! OSTIA SANTA!!! AIXÒ ESTÀ PUTO BULLINT!!!

En efecte, allò era el maleït infern. Amb menys d’un segon, mentre em passaven mentalment les paraules en majúscules que em van passar pel cap, em trobava dins d’una aigua que devia rondar els 45º. I no es que m’hagués reprimit verbalment per no pronunciar aquells renecs en veu alta. Es que simplement no podia: no podia obrir la boca, no podia reaccionar, estava paralitzat dins d’aquella olla, talment com un cargol es deu sentir quan el posen a bullir.

La meva mirada estava perduda, mirant a algun lloc abstracte, entre el cel i l’infern. Si no hagués estat a Japó, on sembla que tothom treballi automàticament per fer-te sentir bé al seu país, segur que la gent que m’envoltava se m’hagués rigut de mi. Allà ho deuen tenir una mica com culturalment prohibit.

Mentre em preguntava si sortiria viu d’aquesta aventura, se’m van anar encenent algunes llums: ja se perquè l’aigua de la dutxa era molt calenta (per evitar que el contacte amb el onsen fos menys traumàtic), ja se perquè sortia vapor des del fons d’aquella terra (perquè l’aigua estava bullint), ja sabia perquè aquell jove japonès havia agafat aire abans d’entrar al bany (perquè encara que hi estigues acostumat, sabia al que s’enfrontava).

Mentre el cervell (que era l’única part del meu cos que funcionava -probablement perquè era la única que no estava dins l’aigua) funcionava, les altres parts van començar a assimilar el que havia passat i es van “adaptar” al medi.

Potser havia passat un minut, quan el japonès va sortir de l’aigua i vaig respirar alleujat. Podia escapar d’aquella olla assassina. Però al cap de pocs segons, va tornar a endinsar-s’hi. M’havia promès utilitzar els banys com un japonès més, així que, em va tocar replicar-lo i tornar a endinsar-me a aquelles aigües infernals. Aquest més, conscient del que hi trobaria, ho vaig fer més poc a poc. A aquesta segona vegada, com a mínim, no vaig tenir la sensació d’estar a punt de marejar-me i enfonsar-me lentament dins l’aigua. Fins i tot vaig sentir petits moments de benestar. Vaig repetir el procés de sortir i entrar una vegada més i en vaig tenir prou.

Després d’eixugar-me i vestir-me, vaig sortir al carrer i notava que ara ja no feia tant fred com abans. O potser es que ara era una altra persona, amb la pell a una temperatura que podia fer front a totes les inclemències meteorològiques.

Em sentia atent, recuperat, i bullent, molt bullent. Em sentia onsen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s