Good bye, Indonesia: 10 petites anècdotes viscudes

Tot i que fa una dies que vaig marxar d’Indonèsia per aterrar a Japó… avui m’acomiado del país amb el mític post sobre petites anècdotes viscudes. Good bye, Indonesia!

1. Calçots!

El descobriment més heavy que he fet amb tot el viatge.

Al mercat de Tomohon (nord de Sulawesi), conegut a nivell turístic per la seva importància a la zona, em vaig trobar gent venent… calçots! És a dir… que hi ha altres llocs al món on hi ha gent que es menja els calçots! No m’ho podia creure.

Tot orgullós, quan els vaig veure, vaig treure el mòbil per fer algunes fotos. L’home que els venia em va dir el nom amb la seva llengua i me’ls va oferir, però li vaig comentar que no, que venia de Catalunya i que allà és un dels menjars preferits per gairebé tothom.

Mentre pensava amb les calçotades que m’he perdut aquest any, al venedor se li va dibuixar una rialla i va explicar-me que no era el primer (ni seria l’últim) català que li comentava. Caldrà seguir investigant per descobrir més llocs al planeta on es consumeixin calçots…

CALÇOTS.jpeg

2 Fruites de dibuixos animats

Si he destacar un menjar que m’hagi sorprès i agradat a la vegada en aquest país tant extens i exòtic, sens dubte diria que és la fruita. Al primer mercat pel que vaig caminar a Indonesia, vaig arribar a veure una fruiteria on, de les prop de 10 varietats de fruita que venia… no en coneixia ni una! Amb el temps he anat descobrint el nom d’algunes (Mangosteen, salak o Snake Skin Fruit, Durian o la fruita fastigosa, Rambutan o el lichi indonesi, Jackfruit…) i gairebé totes m’han agradat. Inclús hi ha varietats de fruites més conegudes a Catalunya, com un plàtan super dolç i gustós.

La meva preferida, tant pel gust com per l’estètica… la Dragon Fruit, una fruita de pel·lícula de fantasia (hehe):

DRAGON FRUIT

3. Refrescant l’alemany

A un país amb milers d’illes, és lògic fer trajectes amb vaixell per visitar-les. A ciutats costeres es habitual trobar carrers plens de companyies de turisme, que ofereixen “tours” de 3 o 4 dies a alta mar, tot parant a racons únics del país.

A finals d’abril vaig embarcar-me a un d’aquests tours, que comparteixes evidentment amb l’altra gent que s’hi apunta. Doncs bé, al que em vaig apuntar jo, va resultar ser que, per casualitats de la vida, gairebé 3/4 parts de la gent que hi havia eren alemanys… i sovint parlaven entre si amb el seu idioma.

Encoratjat pel meu passat (alguns anys estudiant alemany, incloent un semestre d’Erasmus a Alemanya -tot amb resultats nefastos en quant a millora del llenguatge germànic-), parava l’orella i de tant en tant els responia amb les meves paraules seques i contundents, dignes de pel·lícula ambientada amb la Segona Guerra Mundial.

El feedback que rebia constantment és que l’alemany no és tant sec i que no calia dir les paraules cridant i amb la cara enfadada. Segur que molts de vosaltres ja m’imagineu com cridava.

El més positiu de tot és que no em van pegar i al final ens vam fer amics i tot.

BOAT TRIP

4. Paradís

No se quants espais paradisíacs hi ha a aquest planeta. Però un segur que és a Indonesia.

L’arxipèlag de Wayag (si la busqueu per Google Maps veureu la definició de cul del món) és la joia de la corona de Raja Ampat, a Papua. És un lloc de difícil accés i car d’arribar-hi, però arribar fins allà ha volgut la pena.

Les fotos es queden curtes per copsar la immensitat i plenitud que evocava el paisatge, i les paraules no poden descriure la vida que s’hi respirava.

PARADIS

5. Professor d’anglès

Com ja he comentat als últims post, durant els meus últims dies per Indonesia vaig estar a un projecte on, entre altres tasques, s’havia de fer classes d’anglès a 3 grups diferents d’infants i joves d’entre 7 i 28 anys. Les classes eren 3 vegades a la setmana i, per sort, les 2 primeres vaig coincidir amb tres voluntaris que ja tenien una mica d’experiència i ens ho vam poder repartir prou bé.

Però tots van marxar i em vaig quedar sol, així que un dia vaig haver d’encarar, amb tota la il·lusió del món, 3 hores de classe tot solet, a lo Juan Palomo.

La part més divertida va ser la de recordar-me d’aquelles classes d’angles a l’institut, amb els seus listenings, writings i speakings. Quines rises

La última classe, que bàsicament era de parlar de diferents temes amb joves que tenen un nivell més o menys decent d’anglès, va sortir el tema de Sant Jordi i els va agradar molt la història i el dia 23 d’abril. Molts d’ells somien en poder anar algun dia a Barcelona… tant de bo ho puguin complir!

ENGLSIH

6. Apolo Hostel

De vegades, quan viatges, ets a un lloc i, sense cap tipus d’explicació, els dies van passant. Mires enrere i et preguntes que has fet. I no trobes resposta. Però és igual.

Vaig arribar a un hostel de mala mort, anomenat Apolo Hostel, a un poble al nord de Bali. Allà gairebé tots els pobles estaven desèrtics de turistes, però allà vaig coincidir amb un despreocupat francès i un curiós austríac, a més del amo del hostel, un amant del dominó.

I així, entre dominos, escacs, billars, passejades i llargues estones parlant de tot i res… vaig estar 5 dies on tenia pensat estar-n’hi 1. El temps es relatiu, aquí…

DOMINO

7. Cel clar… i erupció de volcà

La majoria de cims i muntanyes que es veuen a les illes d’Indonesia són volcans. N’hi ha alguns d’actius, tot i que això no vol dir que siguin perillosos i vagin escopint lava quan menys t’ho esperes.

L’origen del mont Agung és, precisament, un volcà. Amb 3000 metres d’altitud, és la muntanya més alta de Bali, i destaca de lluny, inclús des de la veïna illa de Lombok.

Un dia, passejant per la platja de Senggigi (Lombok) a l’hora que el sol queia, els núvols es van comportar i el paisatge va quedar de pel·lícula: posta de sol, mar i figura del volcà resseguint l’horitzó.

No ho vaig saber fins el dia següent, però es veu que aquell mateix dia el volcà Agung va despertar-se i es va deixar anar. Aquí, molts dels volcans es van despertant i dormint sovint, tot i que sense perill aparent.

VOLCA

8. Baby Shark

De no haver vist mai cap tauró a tenir-los rodejant-me. D’extrem a extrem. Però no patiu! Els taurons no són tant perillosos com diuen. De fet, la immensa majoria no en són, de perillosos (pels humans).

El nom de la platja, Shark beach, ja dona pistes del que t’hi pots trobar. No cal ni caminar uns metres endins el mar que ja veus desenes de taurons atansant-se. Primer impressiona, però després de veure el seu comportament fins i tot alguns ens vam atrevir a nedar al seu voltant.

PD. Aquí és on em vaig enterar de la desfeta del Barça a Anfield. Potser era una metàfora d’on penso que hauriem d’enviar el Valverde després d’aquesta temporada.

SHARK

9. AJ

D’entre tots els “col·legues” que he fet per Indonesia, me’n quedo amb un de ben especial: l’AJ.

L’AJ era un nano de 5 anys amb qui vam coincidir el mateix tour que vam fer amb la colla d’alemanys. Tot i que al principi es veia timidot, no va tardar gaire en deixar-se anar i es va convertir amb l’autèntic rei del viatge.

Gairebé totes les seves sortides eren enginyoses i també plenes d’innocència. Per exemple, un dia vaig veure que estava preguntant a tota la gent del vaixell alguna cosa, i tots reien. Finalment em va venir a mi i em va preguntar que on s’amagaven els meus pares, que els volia conèixer. Quan li vaig dir que viatjava sol, gairebé li explota el cap! Només imaginar que els seus pares no estarien al seu costat durant el viatge li va fer una mica de por…

L’AJ no és amb l’únic nano amb qui he jugat per aquí. M’agrada molt interactuar sobretot amb els nenes i nenes de llocs remots i perduts. Recordo especialment un dia on, després d’una estona fent snorkel, vaig treure el cap i vaig veure que un grup de 15 nens i nenes (gairebé tots amb el cavell afro i pel rojos) em miraven fixament i seriosament. Vaig intentar fer el ruc fen sorolls i gestos, però no van canviar la seva mirada. Llavors, em vaig treure les aletes dels peus i me les vaig posar a l’orella. Allò si que els hi va fer gracia… i vaig fer més miniamics!

AJ

10. Scouts “militars”

Un dia mentre passejava pels carrers de Sorong (Papua), vaig veure el “logotip” dels Scouts a una paret d’un edifici. Anava amb el fill del amo del hostel on dormia i li vaig preguntar si allò era el cau. Hem va dir que si, i també que era la seva escola. Com que vaig posar cara estranya, em va explicar que a Indonesia hi ha un cau a cada escola, i dos o tres dies a la setmana, després del cole, els nanos s’hi poden apuntar voluntàriament.

Més tard, quan era a Makale, vaig preguntar als alumnes de l’escola natural del Natsir si tenien cau a la seva escola, i hem van explicar el mateix que m’havien explicat a Papua. Vaig demanar a veure si m’hi podien portar algun dia i… dit i fet!

Durant els minuts que vaig coincidir amb ells, vaig veure que allà s’ho prenen d’una manera molt diferent que aquí. A part que tot és molt més seriós (bé, quan estan fent activitats, quan no estan més relaxats i amigables), els ensenyaments que s’imparteixen són tals com aprendre llenguatge morse, recitar les lleis i valors escoltes de memòria, comunicació amb banderes semaphore… en definitiva, un ambient molt diferent molt català… però amb l’esperit escolta, al cap i a la fi! Sempre a punt!

SCOUTS

I… això es tot! El meu viatget entra a la recta final i encara no se si això també significa que les 1001 paraules s’acabaran… Ja ho veurem… ara, a gaudir d’un altre país!

A reveure, Indonesia

Next stop, Japó!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s