Tana Toraja, on els morts no són el que semblen

Tana Toraja és una coneguda regió de l’illa de Sulawesi. Dic coneguda, encara que potser no hagis sentit mai cap dels dos noms que acabo d’esmentar, perquè al poc que investiguis una mica sobre Indonesia aquests noms sobreeixiran. A part de per les curioses formes i estructures d’algunes de les cases, és famosa per com tracten els morts.

CASES
Les cases tradicionals de Tana Toraja

Us imagineu tenir més de 30 anys un cadàver a una habitació de casa vostra, portant-li cada dia el menjar, beure i tabac? (si abans de morir fos fumador, és clar). Us imagineu treure de la tomba a un familiar mort fa dècades, vestir-lo i ballar amb ell? Us imagineu no poder enterrar a un mort si no trobeu 24 especies diferents de búfal, els quals es sacrificaran? Us imagineu que mori un ser estimat i no veure ningú plorant al seu funeral?

No es tracta del guió de cap pel·lícula de nivell B. És ben real, i és una tradició que els habitants de la regió de Tana Toraja encara practiquen a l’actualitat. No és exagerat dir que, per la gent de Tana Toraja, la mort és el moment més important de la seva vida.

Vaig arribar a Makale (un poble prop de la capital de la zona, Rantepao) un diumenge a la matinada. Acabava de fer un trajecte de 8 hores amb un bus nocturn i estava mig grogui. El meu destí final era Rembon, un poblet molt petit amagat entre les muntanyes, on m’esperava el Natsir, un conegut habitant de la regió que gestiona diferents projectes socials, els quals inclou una escola gratuïta d’anglès i una extensa plantació de diferents verdures i fruites, entre les quals destaquen el cacao i el cafè. El projecte (que fins i tot ha estat reconegut i guardonat a nivell nacional) és sosté gràcies a l’esforç del Natsir, coneguts seus que l’ajuden esporàdicament i el granet de sorra que aporten els voluntaris que hi arriben mitjançant Workaway.

CHOCOLATA
Fent chocolata amb cacao collit del jardí del Natsir

Quan vaig arribar a casa del Natsir, no devien ser ni les 7 del matí, però ell ja estava despert i se’l veia distret tot fent treballs artístics amb les closques del cacao (semblant a les del coco, però més “toves”). Mentre ens presentàvem i m’invitava al primer dels molts cafès que prendria, em va dir que actualment hi havia una parella de voluntaris catalans (com a l’índia, quina casualitat!) i que avui havien organitzat, juntament amb els alumnes més adults de l’escola, un tour per la regió. Tot i que estava força cansat, no em va costar gaire dir que si.

Va ser durant aquest “tour”, organitzat per un grup de joves, que vaig sentir totes les extravagants particularitats dels funerals d’aquesta gent, tot visitant cementiris i tombes (els principals atractius turístics), on es podien veure una especies de sarcòfags antics plens de calaveres i ossos d’antics difunts.

CALAVERES
“es podien veure una especies de sarcòfags antics plens de calaveres i ossos d’antics difunts”

Veure aquest “espectacle” impressiona i t’inunda de tantes preguntes que resulta impossible fer-les totes. La primera pregunta, és tant bàsica com obligada: “Que feu? Com funciona tot això?”

“Quan una persona es mor, la família té l’obligació (per tradició) de fer-li un funeral animista “estil Toraja”. Aquest funeral consisteix bàsicament en sacrificar entre 1 i 30 búfals (depèn del statu quo de la persona que és mor) en senyal d’ofrena als deus animistes, per tal d’assegurar que la persona traspassada vetllarà pels vius per tota la vida.

I aquí és on comencen els aspectes realment macabres. “El fet és que un búfal aquí val molts diners, i la majoria de persones no se’l poden permetre”. El que es fa en aquestes situacions, és portar el cadàver a casa del mort i mantenir-lo fins que la família tingui diners per comprar un búfal. Però això no s’acaba aquí: tothom ha de tractar al mort com si estigues viu. Això vol dir que li han de portar menjar i beure cada apat, estar amb ell a les celebracions habituals i parlar-hi de tant en tant. La persona no es considerarà morta fins que no es pugui celebrar el funeral.

Un dels joves que ens acompanyaven ens explicava que va estar treballant durant un parell d’anys a un lloc on tenia un bon sou, però gairebé tot el que guanyava ho havia d’enviar a casa seva, perquè havia mort un familiar i no tenien els diners suficients. Tot i poder permetre’s millors àpats cada dia, havia de retallar fins i tot en necessitats tan bàsiques com aquestes i nodrir-se diàriament a base de noodles.

BUFALOS
La tomba dels 200 búfals

Segur que a aquestes alçades t’hauràs preguntat com mantenen el mort. Si, nosaltres també ho vam preguntar, i vam rebre una resposta clara i concisa: “Amb formol”.

Passejant entre les tombes vam topar amb estàtues de persones fetes a mida real. Són gent “noble” (d’una casta més alta) que s’han pogut permetre sacrificar 24 búfals per cada estàtua al moment de la seva mort.

ESTATUA
Passejant entre les tombes vam topar amb estàtues de persones fetes a mida real. Són gent “noble” (d’una casta més alta) que s’han pogut permetre sacrificar 24 búfals per cada estàtua al moment de la seva mort.

Els nanos ens continuaven explicant altres tipus de celebracions relacionades amb els morts: cada 3 anys, per exemple, algunes families treuen els cadàvers de la tomba i els vesteixen per l’ocasió i fins i tot ballen amb ells. A més a més, si algú toca algun dels ossos de les tombes (com heu vist a una fotografia ben amunt són a vista de tothom), s’ha de repetir la cerimònia i tornar a sacrificar un búfal… que en principi hauria d’anar a compte del qui ha tocat la calavera.

Tant en Natsir com els nanos que ens acompanyaven al tour estaven d’acord: no els sembla bé que es doni més importància a la mort que a la vida. Sovint, el fet d’estalviar diners per aquestes cerimònies comporta no invertir en coses més importants com, per exemple, l’educació dels mateixos nois i noies, que moltes vegades veuen frustrat el seu somni d’estudiar el que els agrada.

MOLONA

El món evoluciona ràpidament i el fet és el que actualment els funerals de Tana Toraja és un dels principals reclams turístics del país, on pots contractar un guia que et portarà a veure com és enterrat algun habitant de la zona.

Desconec quin tant per cent de la població pensen com el Natsir i els seus nanos, però això ja és una altra història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s