Widodo vs Prabowo, unes altres eleccions

El passat dimecres 22 de maig el Whatsapp va caure. De cop i volta, a la tarda, no em deixava enviar ni rebre missatges. “Una típica caiguda  més” vaig pensar. Al cap d’unes hores, l’enviament de missatges funcionava, però no podia enviar ni rebre vídeos, imatges ni àudios. Pensava que era cosa de la meva connexió a internet, tot i que era el primer cop que em passava quelcom igual.

L’endemà al matí, mentre esmorzava, el Natsir (l’home que s’encarrega de gestionar el lloc on estic fent el Workaway) em va explicar que a Jakarta hi havia uns aldarulls i havien mort alguns manifestants que protestaven pels resultats electorals. El mateix dimecres, a la matinada, el govern havia publicat els resultats electorals i el candidat que havia quedat en segona posició no els havia acceptat. Com a conseqüència d’aquests aldarulls i per evitar la propagació de bulos i fakes news, el govern va limitar l’ús i l’accés de les xarxes socials.

Les eleccions s’havien celebrat el dia 17 d’abril. Per primer cop, s’havien ajuntat diferents tipus d’eleccions en un sol dia (les presidencials, nacionals i municipals), fet que augurava un dels recomptes més llargs de tota la història degut a la combinació d’una sèrie de factors explosius: 193 milions de persones, dividides en milers d’illes d’Indonesia havien de votar a 3 tipus diferents d’eleccions en un sol dia. El col·lapse del país resultaria evident, per això tothom recomanava als turistes a no tenir plans per aquell dia.

Durant els següents dies, tot i que els resultats no eren definitius, tot indicava que l’actual president, Widodo, repetiria el mandat. Els opositors ja van començar a alçar les veus de que les eleccions havien estat un frau i que no acceptarien els resultats.

Pel que havia llegit als mitjans “occidentals” i el que es comentava amb la gent local de Bali (que és on havia passat els primers 10 dies a Indonesia), Widodo era el president progressista que havia de tenir Indonesia, i més tenint en compte el seu principal rival era Prabowo, exgeneral de l’exercit, i acusat de voler recuperar lleis que sortien a la constitució de 1945. Tot i que tampoc era una pregunta que fes a tothom que em trobés, no m’havia creuat amb cap defensor de Prabowo. Potser també era perquè Bali és l’única illa de tot Indonesia on la religió majoritària és l’hinduisme.

El cert es que em vaig oblidar de tot aquest tema fins que al cap d’unes setmanes vaig llegir aquesta incomprensible noticia: “Gairebé 300 persones moren de cansament fent el recompte de les eleccions d’Indonèsia”.

Vaig haver de llegir-la un parell de vegades, i tot i així no l’entenia. Com és possible? I quan em preguntava “com és possible?” no era ja a nivell moral, sinó en primer lloc, com era “físicament” possible que morissin 300 persones fent un recompte de vots.

Mentre no trobava cap noticia que ho expliques, vaig preguntar-ho a un local que parlava angles. Tot cofoi, va explicar que les eleccions havien estat un èxit ja que tothom havia pogut votar, malgrat les condicions que havia d’afrontar un país com Indonesia. Justament aquestes condicions havien provocat, malauradament, que moltes persones perdessin la vida. Ells els anomenava “els veritables herois de la democràcia”. Aquest nomenament no em va fer gens de gracia… que té d’heroic morir contant vots? Hauria de ser un acte quotidià i fora de qualsevol risc, i més a un país relativament avançat com Indonesia.

A mitjans de maig el ministeri de salut va emetre un comunicat sobre la causa de la mort d’aquestes 500 persones (sí, el número va incrementar). Segons va dir, el fet d’haver de treballar més 24 hores seguides (els funcionaris que conten els vots no poden deixar de fer-ho fins que acabin i tenen una comissió per vots comptabilitzats) va provocar nombroses morts per esgotament. A més d’informar que en un futur les persones que comptin els vots hauran de passar exàmens mèdics, també va negar els rumors que deien que les morts s’havien produït sota sospitoses condicions que formarien part d’un complot electoral. Tot i aquestes explicacions, continuava sense poder entendre com s’havien produït tantes morts per aquest tema. Vaig assumir que la meva ment no ho podia entendre de moment, i que potser en un futur hi trobaria un sentit.

Van anar passant els dies i així va ser quan, el 23 de maig, després d’un bloqueig de xarxes socials que va durar dies, vaig topar amb un votant i defensor de Prabowo. Era, precisament, el Natsir.

Em va explicar que ell veu a Widodo com una a persona preparada, però que està rodejat d’autèntics corruptes i personatges desagradables que no tenen bones intencions.

[Petit gran parèntesi: en aquest moment, hem vaig recordar de la unanimitat en que totes -absolutament totes- les persones d’Indonesia amb qui vaig parlar sobre política van coincidir que viuen a un país corrupte. Tothom coincideix en que arriben diners per arreglar les destrosses que provoquen els desastres naturals, però de la mateixa manera saben que molts d’aquests diners van a parar a les butxaques dels polítics de la regió.]

Doncs bé, el Natsir em va assegurar que els resultats del poble on viu eren totalment diferents als que es van publicar més tard des del sistema central de Jakarta. Ell assegura haver estat al recompte de vots al seu poble (la “mesa” era a escassos metres de casa seva) i diu que no quadren amb els resultats que després van sortir als sistemes informàtics centrals. Hi ha molts testimonis no només al seu poble, sinó que a tot Indonesia, i diu que demostraran que es va produir un frau electoral, recolzats per organitzacions internacionals. Tot i que ell ho te així de clar, les noticies que llegeixo a la “premsa occidental” deixen entreveure que els opositors no tenen res a fer i que Widodo és el president elegit per la majoria.

I aquí em teniu, a mi, escrivint sobre unes eleccions a Indonesia i les seves particulars disputes (com si no en tingues prou amb lo que passa a Catalunya). Sense eines ni dades per contrastar, només amb noticies que trobo a través de Google i amb el “feedback” d’alguns indonesis amb qui he pogut parlar.

Qui te raó? Qui s’equivoca? Si és que algú té la raó…

No tinc la resposta, serà el temps qui dictarà sentencia.

Però conèixer a gent amb enfocaments diferents m’ha ajudat a veure un conflicte des d’un angle diferent o, millor dit, de molts angles diferents. Que important és la perspectiva a l’hora de prendre decisions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s