“Menjangan Island” o “l’illa dels cérvols”

L’illa de Bali té una particularitat que la diferencia de la resta d’illes importants a Indonesia: és la única on la majoria de la seva població és hinduista. Situada a un país que té la comunitat de musulmans més gran del planeta, l’illa (de 150km de llarg i 110km d’ample) te la fama de ser un paradís situat en un lloc perdut del món…

…una fama que puc desmentir (en part, tampoc en passem) després d’haver-hi estat una setmana. No se que s’imagina un com a paradís, però al meu no hi figuraria una illa que té llocs i atraccions que t’inspiren a Salou en plena efervescència guiri durant Setmana Santa.

Bali està molt turititzada (o sigui, que està pensada per a turistes), però també té moltes deficiències a nivell d’infraestructures i transport. Si no es lloga una moto i es va per lliure, és complicat anar als millors llocs de la illa sense pagar preus desorbitats amb transports privats. Transports privats que, òbviament, intenten exprimir al màxim als turistes. Si cuela, cuela, que va dir el poeta. Ja sabeu com continua.

TEMPLE.jpeg
Si, si… està molt turititzada… però té racons preciosos! Com aquest temple, Tanah Lot.

Encara ho tinc pendent, però intueixo que moure’s per altres illes també serà molt complicat, i els preus de tot no tenen res a veure amb els que he vist als altres 3 països on he estat durant aquest viatge. Potser os ho explico més endavant, però això és una altra cosa. Per lo bo i per lo dolent.

L’altre dia vaig llegir que ni el govern d’Indonesia sap ben bé quantes illes pertanyen al seu país. Hi ha 13.466 illes registres formalment, però algunes fonts afirmen que el número total podria superar les 17.500. 17.500 illes diferents, cadascuna amb el seu clima, les seves religions, les seves cultures, les seves tradicions, les seves besties, les seves persones (o no).

Una d’aquestes illes és “Menjangan Island”, que traduït al català seria “l’illa dels cérvols”. Situada al nord-oest de Bali, és una petita illa de no més de 2km de llargada, habitada principalment per cérvols. Tot i això, l’activitat estrella que es fa en aquesta illa no és a l’illa en sí, sinó al seu voltant: és un lloc adient per practicar snorkeling o busseig.

Vam arribar-hi amb una barca motoritzada i, quan érem prop de l’illa, ens vam aturar. Després de sentir alguns “oh!”, vaig notar que la gent mirava a l’aigua. Era transparent, la més transparent que havia vist mai. Com a les pel·lícules. Com a les fotos de llocs paradisíacs.

PONT
Era transparent, la més transparent que havia vist mai. Com a les pel·lícules. Com a les fotos de llocs paradisíacs.

A partir d’aquí, capbussada amb tub i ulleres, i a veure peixos de tots colors, formes i dimensions. No havia fet mai una activitat d’aquest tipus en un lloc amb tanta diversitat, però si que havia vist fotos. Però… no té res a veure el fet d’estar sota l’aigua, sentint com es mouen milions de peixos, alguns de blaus elèctrics, d’altres més grocs i “aplastats”, peixos pallasso estil Nemo que s’amagaven entre el coral, immensos bancs de peixos…

Aquestes fotos no són meves, però són només alguns del bitxos marins que vaig poder veure:

Semblava que estava formant part d’un altre planeta… i quan vaig sobrepassar la part “visible” del terra submarí i vaig veure la immensitat i profunditat, hem va envair una sensació de respecte i minusculositat Per una estona, hem vaig sentir molt més petit del que em pensava que era… I es que… que petits som!

Al sortir a la superfície, ens esperava un petit pícnic al peu de la illa. Durant la estona lliure, la vam compartir amb els companys del tour per comprovar si realment hi havia cérvols a l’illa dels cérvols… i si! I tant que n’hi havia! El més fotogènic va aparèixer al final, quan tornàvem cap a l’embarcació.

CERVOL
El més fotogènic va aparèixer al final, quan tornàvem cap a l’embarcació

Això si que deu ser el paradís dels cérvols… Una illa sense habitants on ells són els reis!

El dia va seguir amb una altra capbussada a un altre punt de l’illa (on em vaig oblidar d’aplicar una nova capa de crema solar a l’esquena i vaig pagar molt car l’error). Tot i així els peixos no es van espantar del meu particular color rosa cremat i tot seguint una corrent d’aigua vaig poder tornar a gaudir d’aquest espectacle marí. A l’acabar i tornar a Bali, cervesa compartida amb els companys de l’expedició.

Ja només em falten per visitar unes 17.498 illes més per completar l’arxipèlag indonesi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s