Good bye, Sri Lanka: 5 petites anècdotes viscudes

Un meset ha estat el temps que he dedicat a Sri Lanka. Suficient per assaborir les seves paradisíaques platges, hectàrees de plantacions de te, zones muntanyoses amb carreteres escabroses, tastar el menjar típic Kottu i qualsevol variació culinària de coco, veure les impressionants restes arqueològiques, al·lucinar amb els elefants, veure un guepard i beure cervesa Lion.

Com és de costum quan abandono un país per seguir amb el viatge… avui us explico 5 anècdotes viscudes mentre he estat a Sri Lanka!

1. El hooligan del tren

Quan vaig arribar a Colombo, el primer que vaig fer quan vaig tenir la oportunitat va ser pujar al famós tren que creua l’interior del país i fa cap a la regió més muntanyosa. Més que per la comoditat, el tren és en sí una atracció turística. No només el vehicle en sí, que sembla tret d’un western dels anys 70… sinó pel pintoresc paisatge que acompanya la part final del trajecte.

El “handicap” d’aquest famós tren és la seva velocitat: tarda unes 8 hores a fer un trajecte d’uns 200 i pico kilòmetres. Així que moltes variables influeixen en lo “digerible” que es pot arribar a fer el trajecte. Una d’aquests variables és els teus companys de viatge.

Com que anava sol, vaig assentar-me al primer lloc que tenia finestra. Acte seguit es va assentar al meu costat un noi amb la mirada una mica trambolica, ple de tatuatges i amb ganes de xerrar. Tenia un accent britànic d’aquells que costen de desxifrar, així que cada cop que em deia alguna cosa havia de parar l’atenció fortament per entendre’l, i fer-lo repetir 2 o 3 cops de vegades el que acabava de dir. No parava d’explicar coses que a mi em semblaven totalment irrellevants o fantasmogóriques. No se si portàvem 2 o 3 hores de tren, que el meu cervell va col·lapsar i es va negar a seguir escoltant-lo o fent-li cas. La solució de llegir un llibre durant el que restava de trajecte no va resultar ser del tot dolenta.

Amb aquest noi, que vaig batejar com a Hooligan, hi vaig acabar compartint un parell de dies al mateix hostel. Vaig escapar quan vaig poder.

TREN
Tren a Sri Lanka o Hogwarts Express?

2. King Coconut (song)

Com ja sabreu si sou fidels lectors al 1001 paraules, vaig estar uns dies fent de voluntari en una plantació de cocos. Us vaig parlar del King Coconut, una variació de coco que pràcticament només es pot veure a Sri Lanka. Però més enllà de tot això, el títol d’aquesta anècdota és per definir el tret més característic de la meva estada aquí: el coco.

Ja sigui perquè he après com exprimir el coco amb tots els sentits, o perquè durant 10 dies vaig tenir-ne uns quants entre mans mentre els recollíem, un dels últims dies a l’estada a la plantació vam fer amb el grup de voluntaris una cançó dedicada als cocos. Una cançó patètica, sense ritme i de muntatge cutre, que podeu trobar a algun compte d’Instagram que no us penso dir. Com a mínim, perquè us en feu una idea, us deixo un fotograma d’aquest vídeo.

Ens va semblar una bona idea fer allò aquell matí. O potser ho vam fer per evita hores de recol·lecció de cocos sota la intensa xafogor de Sri Lanka…

COCONUT
Fotograma de la Coconut Song

3. Kamikaze boy!

Del 24 de març a l’1 d’abril, vaig tenir la sort de rebre una visita que em feia moltíssima il·lusió… la dels meus pares! Fer-los fer tants quilòmetres per veure’m a Àsia era una bogeria… però ho han fet! I han superat la prova!

Durant aquesta setmana ens va acompanyar un guia, el Fernando, que ens portava d’un lloc a l’altra cada matí, amb la seva furgoneta impol·luta. Jo ja estava acostumat a la conducció asiàtica, però ells no, precisament…

Els primer quilometres va ser una entrada contundent al a realitat vial d’aquest continent: cops de volant, frenades sobtades, duplicació màgica de carrils, pitades… Un espectacle, en definitiva.

Però la jugada mestra del Fernando, el nostre guia/xofer, era la que ell mateix anomenava “Kamikaze boy!”: tractava simplement en esquivar altres persones, vehicles o animals que estaven cometent una infracció. Quan veia una situació vial que posava els pels de punta (avançament apurats, canvis de sentit sense senyalització, autobusos amb conductors bojos), començava a cridar amb un accent molt divertit “Kamikaze boy!”.

Això si: quan ell feia el Kamikaze, tots callats i amb els collons de corbata.

CARRETERA
Un dia normal a una carretera normal d’un país n… de Sri Lanka

4. El tsunami de 2004

Si bé sabia per exemple, que a Nepal hi va haver un terratrèmol devastador l’any 2015; i que Indonèsia va quedar arrasada per un tsunami el dia de Sant Esteve del 2004, no era conscient que aquest mateix tsunami va arrasar Sri Lanka, provocant grans danys humans i materials (el país amb més morts després de Indonesia).

Pràcticament tot el que hi havia a primera línia de mar va quedar devastat. Ens explicava el Fernando, que ell va rebre l’alerta per evacuar el seu poble (a uns centenars de metres de primera línia de mar) però va decidir junt amb altres 3 persones del poble quedar-se, perquè no es pensaven que allò podia ser tant desastrós.

Però per sort, ells i les altres 3 persones van poder veure de lluny la esgarrifadora onada que s’estava acostant i van arribar a temps per escalar una petita muntanya que els va salvar la vida.

Encara havent visitat el lloc, veient fotos de com va quedar tot i amb testimonis explicant el que va passar… és inimaginable pensar com afecta a tota una població un desastre natural d’aquestes magnituds, i a més tant lluny com ens queda de casa. Només de pensar-hi se’t glaça la sang.

TSUNAMI
Monument construït pel govern japonès a una àrea afectada pel Tsunami, construïda després del desastre natural. Diuen que aquí l’onada va ser tant alta com l’estatua.

5. Platges de somni… que no tardaran gaire en despertar.

Durant els meus últims dies per Sri Lanka vaig poder gaudir d’uns dies de platja en algunes localitzacions que m’havien recomanat alguns locals o que havia vist que podíem estar bé, i no massificades de turisme.

Tot i no ser un amant de les platges, he de dir que el que he vist aquí supera el que havia vist en altres llocs com Senegal o Gokarna (Índia). Petits racons de somni amb aigua transparent, selva de palmeres a 3 metres de l’aigua, cabanyes de fang per fer-hi nit, onades pels amants del surf… i el més important: una tranquil·litat absoluta.

Una tranquil·litat absoluta que he pogut comprovar amb els meus propis ulls que no trigarà gaires anys a desaparèixer. Una de les xacres d’aquests països és el poc (o nul) control que hi ha sobre les edificacions, i especialment els hotels de luxe a peu de mar. En aquest paradís que podeu veure a la foto tot just s’hi ha instal·lat un hotel aquest any i se’n pot veure un altre en construcció. No gaire més lluny, en una platja encara més remota, anomenada “Jungle Beach”, on les tortugues van a pondre ous cada lluna plena, un inversor estranger ha comprat tot el terreny. Tot i que encara no hi ha res, és fàcil pensar que no tardaran gaire a pertorbar aquest espai… i deixar una petjada humana permanent on fins ara hi ha un paradís verge per descobrir.

PLATJA
Jungle Beach. No la trobareu ni al Google Maps (o potser si)

I això és tot, companys… Good bye, Sri Lanka!

Next stop: Indonesia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s