La llegenda d’Aquimanojó

Diu la llegenda (o potser era la història?) que fa milers d’anys, a una gran illa situada al sud del que actualment coneixem com a Índia, es va consolidar un imperi.

El rei d’aquest imperi, Aquimanojó, era un monarca estimat per la majoria del seu poble. Destacava pel seu tracte proper i per la seva predilecció pels teatres i espectacles impartits pels joglars de la zona. De fet, tenia un sobrenom que, si el traduíssim a l’actual català, seria “catxondós”. “Rei Aquimanojó el Catxondós”. Un dels seus grans èxits com a magnat, va ser la creació d’un festival de teatre que a la postre va resultar a ser el bressol de la seva cultura.

teatre.jpeg
El teatre encara és present avui en dia a la illa on residia Aquimanojó.

Aquimanojó estava casat amb la reina Etfotreunbolet. Etfotreunbolet no era coneguda precisament per l’amabilitat i diversió amb que s’associava a Aquimanojó. Tenia molt mala llet i era coneguda perquè el seu passatemps preferit era anar fotent bufetades a pràcticament tothom que si li passes per davant. Inclús diuen que tenia alguns esclaus (bé, ella en deia “galters”) els quals posaven la galta quan ella volia aplaudir, ja que detestava picar de mans.

Aquimanojó i Etfotreunbolet estaven casats i tenien tres fills, tots tres mascles: Vestenacagar, Tuquithascregut i Jonopintores (ordenats de més gran a més petit). Vivien aparentment amb pau i harmonia fins que va arribar el desastre, el dia més trist de la història del país.

elefants
Aquimanojó també era molt respectuós amb el medi ambient: els elefants eren, a la seva època, el vehicle més utilitzat per moure’s d’un poble a un altre.

Tot va passar quan Vestenacagar va fer la majoria d’edat (que llavors no era de 18 anys). Ningú ho sabia, però Vestenacagar havia perpetrat un malèvol pla per fer-se amb la corona durant el dia del seu aniversari. Va aprofitar l’estat d’embriaguesa dels seus pares per, quan van anar a dormir, decapitar-los. Va ser l’endemà al matí quan va sortir al balcó del palau on vivien per declarar el que pseudoirónicament va ser anomenat “cap d’estat”: tot mostrant els caps i fent-ne befa, va proclamar-se el rei del país. Vestenacagar va voler fer presoners als seus dos germans, però no els va poder atrapar a temps. Els dos varen desaparèixer: un per sempre (es rumoreja que Jonopintores va exiliar-se a unes illes paradisíaques i va esdevenir un pintador de murals força reconegut sota el fals nom de Arasiquepinto) i l’altre per dur a terme la venjança en un futur que llavors ni s’imaginava quant de llunyà seria.

Vestenacagar, amb por i sabent que el seu germà Tuquithascregut algun dia tornaria per venjar-se i recuperar el tron, va moure la capital de l’Imperi a la Roca del Lleó, un espectacle natural en forma de roca que li va permetre construir una fortalesa de molt difícil accés i dissenyada amb una gran defensa. Fins llavors, era un espai on centenars de monjos budistes hi resaven. Els va fer fora de males maneres i ell no va fer cas dels mals presagis que els mateixos monjos li etzibaven.

lion rock
La impressionant i imponent  Roca del Lleó és un dels principals atractius turístics de tota l’Asia. Poques coses es troben al planeta com aquest paratge.

Vestenacagar, després de fer-se construir un palau a dalt de tot de la roca i dissenyar unes muralles infranquejables, va fer portar a viure al seu nou palau a 500 dones les quals feia treballar nues i que obeïen les seves ordres. Tant era la obsessió que tenia amb les dones (va acabar sent conegut com a Vestenacagar “el Calent”) que va fer pintar a les coves de la roca del lleó retrats d’elles en diferents moments quotidians.

pintures
Així eren les pintures que van escandalitzar als monjos budistes.

Mentre Vestenacagar es dedicava a aquests afers, creixia dia rere dia les ganes de revenja de Tuquithascregut. Tuquithascregut era a la Índia, on durant els 14 anys que Vestenacagar va estar governant, va aglutinar i formar un exercit que cada cop era més fort i poderós. Era format tant per mercenaris com per exiliats de l’illa on ara manava Vestenacagar. No els suportaven i estaven disposats a donar la vida per veure a Tuquithascregut manant al a seva població.

I va arribar el dia de l’esperada venjança. Just quan feia 14 anys i 1 dia de la majoria d’edat de Vestenacagar, Tuquithascregut va avançar cap a la illa d’on havia marxat feia tants anys. Després de 3 mesos de constants victòries, Tuquithascregut va presentar-se davant de la Roca del Lleó. La seva victòria era segura, i més quan gairebé la totalitat de l’exercit de Vestenacagar va desertar quan van veure les tropes de Tuquithascregut tant a prop. Amb la derrota com a única sortida, Vestenacagar va llençar-se de dalt a baix de la Roca del Lleó, morint i quedant esclafat com un míser excrement d’elefant.

rei leon
Així es la vista des del capdamunt de Roca del Lleó. La última vista de Vestenacagar no deu ser gaire diferent al que es pot veure en aquesta fotografia.

La dinastia que havia començat Aquimanojó havia tornat. Tuquithascregut va decidir tornar als monjos budistes la Roca del Lleó qui, espantats al veure les pintures que Vestenacagar havia fet pintar a les coves on feien meditació, van decidir en primer lloc tapar les parts més obscenes de les caricatures.

Tuquithascregut va tornar a canviar la capital del seu regne on era abans i va restaurar velles tradicions, com la del festival de teatre. La espera es va fer llarga però Tuquithascregut va complir la seva paraula i va fer tornar la il·lusió als habitants de la seva illa.

Els anys van anar passant i la història va seguir avançant. Van passar més reis, més revolucions i més guerres. Però hi ha una cosa que és igual des de les èpoques de la dinastia que va començar Aquimanojo i Etfotreunbolet.

Cada dia, si t’assentes a una platja de l’oest de la illa, pots veure com es pon el sol.

posta sol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s