Un sopar

Són les 20h, tinc molta gana. He dinat aviat i no he pensat en comprar res per berenar. La tarda ha volat i decideixo sortir a la recerca d’un restaurant per anar a sopar.

Trobar lloc per sopar a l’Índia és com buscar aparcament a Barcelona. De vegades pots fer tombs i tombs sense trobar un lloc on poder assentar-te per menjar. D’altres, quan menys gana tens, trobes un seguit d’opcions que fan bona pinta per fer-hi un mos. També com aparcar, el millor és preguntar a algun local perquè et digui on et recomana anar. Després de repetir-me 3 vegades el nom, li demano que me l’escrigui al mòbil així la comunicació deixa de ser un problema i els dos ens podem deixar de tractar desconsideradament.

El trobo, existeix, perfecte. Molts restaurants aquí fan la mateixa pinta des de fora: locals extensos, amb la disposició de taules i cadires molt optimitzada, ventiladors al sostre i un bullici de gent (la majoria treballadors). És amb aquest últim concepte que emfatitzaré aquest post, suposo que ja ho notareu.

WhatsApp Image 2019-03-05 at 19.10.41

A fora del local hi ha dos treballadors. L’un és un vigilant de seguretat i es troba assentat a una cadira, amb la mirada perduda, mirant la gent passar amb una passió semblant amb la que alguns fiscals (o magistrats de la sala del suprem, jo que se) estan seguint el judici. No em fa ni cas, i penso que podria ser un delinqüent internacional buscat arreu i menjar dins el local sense cap problema. L’altra persona té una actitud més servicial i riallera, tot i que se la veu forçada: la seva feina es basa en obrir la porta a tothom que entra. El comprenc.

Entro a dins i demano al primer cambrer que veig que tinc gana i vull sopar. Em fa ràpidament un gest amb la mà on em diu que m’esperi. M’espero uns dos segons quan m’aborden gairebé al mateix moments dos senyors que van vestits millor que la resta (que tampoc és per tirar-hi coets). El que ha arribat un parell de mil·lèsimes abans que l’altre diu que m’assenti on vulgui i que de seguida vindrà algú a demanar. M’assento i veig que els dos homes que m’havien rebut tenen una petita discussió que no va a més. Després de fer un cop d’ull al restaurant i veure que hi ha com dos espais diferenciats, interpreto que cadascú és responsable d’una part, i potser van a comissions. Qui sap. Enmig d’aquesta situació, trobo una figura laboral inquietant just a l’espai on es separen els dos “menjadors”: un senyor gran no para de girar el cap d’un costat a l’altre, com si mires un partit de tenis on cap jugador falla. Mira intermitentment les dues sales. Ara la sala dreta, ara la sala esquerra. No para mai. No diu res a ningú. Entenc que és l’amo del restaurant i no volent perdre el control de cap de les dos sales, es juga la salut del seu coll a costa de moure’l incessantment d’un costat a l’altre.

Entra en acció el “meu” responsable de sala, el que m’ha abordat primer. Em demana que vull, i li pregunto si seria tant amable de ensenyar-me el menú. Bufa enfadat, arrufa el front i es gira buscant a algú. Aquest algú resulta ser un jovenet qui rep una bronca perquè encara no m’ha portat la carta. Me la porta amb un segon i li agraeixo. Tot just obro la carta i començo a mirar quins plats hi ha, s’acosta un altre cambrer i em demana que vull de beure. Atonit de tant personal (i el que faltava) em bloquejo i no li sé que dir. Em suggereix quin líquid m’agradaria beure per tal d’hidratar-me: aigua, té, cocacola, suc… Em desbloquejo: “aigua, aigua”. “Normal o freda”. Espero 2 o 3 segons (noto que avui vaig més lent del normal) i dic que freda.

Quan se’n va torna el responsable de sala: “ja has decidit?”. Faig una ullada ràpida a la carta i demano uns fideus. Somrient, em fa que no amb el cap rient i em recomana el thai. El thai és un dels menjars típics de Índia, bàsicament es tracta de un plat molt gran amb arròs al centre i amb multituds de salses i acompanyants diferents separades amb petits bols que rodegen el plat principal. L’altre punt a destacar és que és “il·limitat”, és a dir, que pots repetir del que vulguis tantes vegades com vulguis.

WhatsApp Image 2019-03-05 at 19.54.49
Thai

Total, que accedeixo a la seva recomanació i tot i que li demano que hi hagi poc picant ja se que me’n trobaré. El responsable de sala es retira i comença el show.

S’acosta un noi (el podem anomenar el responsable dels plats) i em posa el plat principal buit amb un seguit de bols al voltant. Darrera seu ja hi ha un altre jove que té un utensili molt utilitzat aquí: amb un dit aguanta aquest aparell que té com 4 pots de ferro junts on hi ha 4 salses diferents. A l’altra ma té un cullerot que és el que empra per emplenar 4 dels meus petits bols del plat. El show no para i venen conseqüentment els repartidors de chapatti, parottas (unes especies de “creps”, aquí és el seu pa), amanida, ceba (així a pelo, també es fa mol), un parell de salses més (que només d’olorar ja tremolen els pels del nas) i alguna cosa de més que em deixo. En total conto que són 5 treballadors més que em porten tot això.

No he començat quan s’atansa una nova persona per preguntar si el menjar està bo. “hehehe, ara el probabré!”. “Oh, vaje! Falta alguna cosa?”. Faig un cop d’ull “mmm si… arròs?”. El nano de l’arrós havia fet un error magnànim. S’havia oblidat de mi. Algú li va demanar que vingués i finalment va aparèixer. La seva actitud era diferent a la de la resta, anava més de passota, tot li suava bastant més que als seus companys. He de reconèixer que es va guanyar tot el meu apreci. #AixíSí.

El ritme no para. Quan encara no havia estat per la meitat i ja m’havien preguntat unes 492 vegades si tot anava bé i que si necessitava quelcom, va venir “l’home de les postres”, que podria ser títol de novel·la català de principis del segle XX. Pel que es veu, entrava un seguit d’assortits de postres dins el menú que havia triat (la qual cosa em semblava molt bé) i sense preguntar me’ls va començar a posar per sobre el menjar que m’estava fotent (la qual cosa no em va semblar del tot bé). Vaig separar-ho com tant bonament vaig poder (aquell plat ja podia ser considerat una obra d’art modernista) tot i que no va ser possible evitar la col·lisió entre sales picants i dolços. Vaig pensar que la barreja podria ser interesant. No ho va ser.

El sopar va seguir amb la intrèpida dinàmica explicada fins ara. Quan em vaig tenir prou, vaig demanar la factura. Quina errada, no haver deduït que havia d’anar a pagar al senyor responsable dels cobraments. M’aixeco i passo per caixa, on hi trobo un home assentat que, efectivament, és qui manega el tema dels calers. Darrera seu hi ha un home vell callat sense dir res. Ell també podria ser l’amo del local, qui sap.

Pago i me’n vaig. M’obra la porta el responsable d’obrir la porta des de dins (que no és el mateix que el responsable d’obrir la porta des de fora). L’home de seguretat ni em mira. Torno a tenir aquell pensament absurd i inútil “si fos un delinqüent, ara m’hauria escapat després de foter-me un bon tiberi!”. Em faig callar a mi mateix i torno caminant cap al hostel.

Conto que durant tot el sopar han intervingut uns 15 treballadors, sense contar el personal que hi hauria a la cuina. Al restaurant, no devíem sobrepassar la dotzena de comensals. El meu festival ha sortit per una mica més de 3€. Penso que tant personal es podria justificar per la superpoblació, però no em vull imaginar de quin sou mitjà estaríem parlant…

…i la gran majoria de les grans ciutats a la Índia tenen previst doblar els habitants d’aquí 30 anys. Només a Delhí hi podríen viure 44 milions de persones.

Prou per avui… bona nit i bon profit.

One thought on “Un sopar

  1. delirant

    El mar., 5 mar. 2019 a las 16:31, 1001 paraules () escribió:

    > 1001paraules posted: “Són les 20h, tinc molta gana. He dinat aviat i no he > pensat en comprar res per berenar. La tarda ha volat i decideixo sortir a > la recerca d’un restaurant per anar a sopar. Trobar lloc per sopar a > l’Índia és com buscar aparcament a Barcelona. De vegades po” >

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s