Tuk Tuk Driver (Part 2/2)

Aquesta és la segona (i última) part de la fascinant història del “Tuk Tuk Driver”. Si no heu llegit la primera, feu clic aquí!

En Hamud ja no para als llocs per fer unes fotos al seu client. El sol s’està començant a amagar i cal ser ràpids. Posa la directa i el tuk tuk agafa velocitats que el Miquel mai havia imaginat que aquell trasto de tres rodes podia agafar. Avança camions, cotxes i tot el que se li posa per davant. Tot això ho fa amb un ull a la carretera i l’altre mirant a la selva per veure si divisa algun animal. El Miquel, visiblement nerviós i suant, fingeix un somriure tot dient “no et preocupis, mala sort, avui no és el dia de veure elefants”. La resposta és curta “espera, espera…!”.

MUNNAR 3

Segueixen a un ritme endimoniat. Amb la mateixa rapidesa, es fa fosc. Al mig d’un revolt, el Hamud frena en sec, fet que provoca que el Miquel surti lleugerament propulsat cap un costat i piqui amb el cap sobre una peça de ferro del tuk tuk. Sembla que el guia ni se’n ha adonat, ja que des de que ha frenat mira amb silenci cap al bosc. “Haurà vist un elefant?” pensa el Miquel. Llavors surt dels seus llavis “Bufalo” i assenyala a la foscor. El Miquel veu el búfal i no el sorprèn. Respon amb un sec “estupendo”, amb ganes de tornar a arrencar per arribar al hostel de nou. En Hamud es gira sobtadament amb una cara inexpressiva que el Miquel encara no li havia vist. “Però fes-li alguna foto, no?”. El Miquel ho entén com una ordre, així que surt a desgana del vehicle per atansar-se a l’animal. Quan posa el peu a terra, nota una cosa tova però no en  fa cas. Acte seguit, rellisca i cau de cul per una petita baixada de 2 metres. Acaba de fer servir un tobogan de merda literal (serà d’elefant?). Intenta respirar fons però és contraproduent, ja que li provoca arcades. Mira molt enfadat a en Hamud, que ignorant del que acaba de veure, li diu “va, ràpid! Fes una foto ara que és aquí!”. El Miquel obeeix un cop més (l’envaeix una barreja de por i pressa) i treu el mòbil per fer-li una foto. Sense esperar-ho, surt el flash, fet que provoca que l’animal s’alteri i surti corrent en direcció la carretera, encara que en direcció contraria on hi ha els nostres dos protagonistes. En Hamud arronsa les espatlles, tot dient “No facis servir el flaix home… està prohibit…” i abans que acabi la frase, per allà on el búfal s’havia escapat, veuen com s’atansa un cotxe de la policia amb les llums enceses. “No pot ser” pensen els dos. El cotxe policial para davant d’ells i els agents queden flipant. Ni el Hamud ni el Miquel són conscients en aquell moment que tenen la pinta de DiCaprio a “El Renacido”. Comença una discussió intel·ligible que acaba amb el Hamud fent una espècie de declaració durant una hora, i pagant una petita multa per fer la foto amb flash.  Quan surt, ja són les 20h i fa una rasca de por. El primer que diu és “Quina mala sort… sembla ser que avui no veurem elefants, eh?”. Li ha costat però ja ho ha entès. “Tornem cap al hostel! Ens queden un parell d’hores”.

BUFAL NOCTURN
La fotografia amb flash al búfal. Una obra d’art.

I quin parell d’hores. La velocitat del tuk tuk torna a ser frenètica i fins i tot hi ha una picabaralla amb un altre conductor d’un tuk tuk per veure qui va més ràpid. S’amenacen constantment amb mirades i els avançaments són la tònica constant… fins que el rival sembla rendir-se i aparca a un bar que hi ha a la carretera. En Hamud fa mitja volta i es dirigeix al mateix bar. Mentre el Miquel fa cua per anar al lavabo, veu que en Hamud vacil·la i se’n riu del “perdedor” de la picabaralla. Quan acaba de riure-se’n, compra un parell de cigarretes, es pren un chai bullint i torna a arrencar. L’amo del bar sembla que li recrimini alguna cosa amb indi (com que hauria de deixar de fumar) però ell l’ignora.

TUK TUK NIT
La velocitat del tuk tuk torna a ser frenètica

Durant aquestes últimes hores, el fred va augmentant i el Miquel nota com la baixa temperatura penetra pels forats provocats per les mossegades dels primats que han trobat a la tarda.

La tornada es fa llarga però finalment arriben al destí. A l’arribar el Hamud li demana al Miquel més diners perquè el trajecte ha estat més llarg de l’esperat. Tot i que el Miquel sap perfectament que no ho és, riu com si fos una broma i li dona uns cops a l’esquena. “T’ha agradat el tour?”. El Miquel, que té són i que ara haurà de dutxar-se i netejar la roba, diu automàticament que si, i que gràcies per l’aventura. Demà tindrà temps per valorar-ho tot tal com toca.

En Hamud i en Miquel s’acomiaden.

Mentre en Hamud torna cap a casa seva, es creua amb un elefant, i dubta un moment de tornar a recollir a el Miquel per ensenyar-li… però ell també està cansat. Somriu, com si haver vist a l’elefant fos simplement una broma més del destí. Arriba a l’habitació, i mira per la finestra. Avui és més tard del normal. El sol no s’esmicola per l’exterior, però veu una lluna plena imponent. Sent un petit calfred dins seu, una guspira d’orgull per viure en aquest lloc tan màgic com és Munnar.

THE END

MUNNAR 2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s