Tuk Tuk Driver (Part 1/2)

En Hamud mai es desperta amb l’alarma. A les 5 de la matinada, el seu cos fa un clic i es desperta. Tant se val a quina hora hagi anat a dormir el dia anterior, o el que hagi fet. És una rutina tant precisa com un rellotge. També és una rutina que ja a les 5 s’encengui la seva primera cigarreta del dia mentre baixa de la fantasmagòrica i abandonada habitació on dorm en direcció la seva principal (i única) font d’ingressos: un tuk tuk. Avui té una cita a les 11 del matí amb un noi amb qui ha de portar a fer un tour amb tuk tuk per la zona on treballa, Munnar. A les 5 i pocs minuts ja és a la cafeteria on sempre pren una bona pila de chais bullint abans de començar la jornada. Tant el vici dels cigarros com no el no esperar-se a que es refredi una mica el chai abans de beure’l el fan ser posseïdor d’una beu ronca i una tos permanent. Ningú (ni ell mateix) sap fins quin punt n’és de greu la tos, però no n’hi fa cas, tant se val. Passen les hores. S’avorreix, com cada dia. De tant en tant mira al seu voltant: el que per molts turistes és un lloc meravellós i sorprenent, per ell és, simplement, casa seva. Sense floritures.

Tot i que de vegades, quan acaba algunes jornades esgotadores i el sol tot just s’està esmicolant per l’horitzó, sent un petit calfred dins seu, una guspira d’orgull que, tot i que ell no ho sap, és el que el manté viu.

MUNNAR 1
Tot i que de vegades, quan acaba algunes jornades esgotadores i el sol tot just s’està esmicolant per l’horitzó, sent un petit calfred dins seu, una guspira d’orgull que, tot i que ell no ho sap, és el que el manté viu.

El Miquel tot just acaba d’esmorzar. Són les 10 i d’aquí una hora l’ha de passar a buscar pel hostel un guia amb un tuk tuk. És perfecte, tindrà una estona per seguir llegint la novel·la que el té tant intrigat. Just quan s’assenta i demana un chai per digerir millor la lectura, sent el soroll d’un motor atrotinat. Un tuk tuk aparca just davant del hostel i l’home que surt de dins el saluda amb una rialla a la boca. Mira el rellotge. “Si si, he arribat més aviat! Marxem quan et vagi bé!”, crida el guia. “OK! Bec el chai, i comencem l’aventura! Puja puja!”.

En Hamud puja les escales i es presenta al Miquel. Parlen del “pla” del tour d’avui. L’objectiu principal és fer una bona ruta amb tuk tuk enmig dels camps de té de Munnar i travessar un parc nacional, on, amb una mica de sort, veuran elefants salvatges (entre altres animals més petits, és clar). “A veure si hi ha sort, doncs!”. El guia llavors s’adona que més enllà hi ha un grup de turistes i aprofita per presentar-se i oferir els seus serveis. És llavors quan el Miquel s’acaba el chai. Després, mira al seu guia i els dos baixen cap al vehicle amb qui compartiran un intens viatge.

En Hamud ja ha fet aquell trajecte centenars de vegades. Aparca als llocs emblemàtics, amb els paisatges més bonics i fa gala de ser un extraordinari fotògraf amb els mòbils dels seus clients. El seu “plat estrella” són les fotos panoràmiques. Per a  ell les panoràmiques són com una addicció, no pot parar de fer-ne (per fer justícia, també s’ha de dir que les fa molt bé). Entre vàries parades, paren a dinar a la vora d’una preciosa cascada, on un grup de joves es banya esvalotadament. És un lloc perfecte per fer una capbussada, i en Miquel, tot i que es mulla tant com pot, maleeix no haver portat banyador i tovallola.

CASCADA
Entre vàries parades, paren a dinar a la vora d’una preciosa cascada, on un grup de joves es banya esvalotadament.

Ja porten gairebé la meitat de la jornada completa (són les 14h) i tot i haver vist uns micos simpàtics, uns cérvols majestuosos i uns paons molt colorits, no ha aparegut cap elefant. En Hamud, sembla no perdre ni la rialla ni l’esperança: “anem tirant cap al nord! No passa res si fem una mica tard, no?” “No… no m’espera ningú!”.

En aquest punt el Miquel ja ha començat a sentir-se una mica incòmode per la insistència d’en Hamud en fer més fotos de les que a ell li agradaria. Van passant els minuts i la perseverança per fer fotografies de tot es dilueix, a mesura que paral·lelament incrementa la inquietud pel fet de no veure elefants salvatges Ja es comença a fer tard (17h) i en Hamud para el tuk tuk a prop d’un llac on assegura que sovint alguns elefants hi paren a beure. Hamud i Miquel deixen aparcat el vehicle amb el que han estat viatjant tot el dia i decideixen fer una expedició selva endins per tenir un camp de visió del llac més ampli.

MONOS I MIKE
[—] en Hamud para el tuk tuk a prop d’un llac on assegura que sovint alguns elefants hi paren a beure.

Poc després, s’aturen en un punt durant 5 minuts, observant pacientment que s’obri el miracle. De cop, en Hamud es posa el dit índex als llavis, fent l’internacionalment gest conegut com a “Silenci! Escolta!”. Al moment, s’adonen que venen del tuk tuk. “Has deixat alguna cosa al tuk tuk?”. El Miquel es toca l’esquena i nota que no porta la motxilla. No cal dir cap paraula, els dos arrenquem a córrer direcció la carretera. A pocs metres del tuk tuk, veuen una desena de micos que estan tant envoltant el vehicle com furgant coses de dins. El impuls de supervivència del Miquel és agafar una pedra i llençar-la fortament cap als micos. En Miquel, reconegut arreu per la seva mala punteria, no només no toca cap mico, sinó que encerta al bell mig del retrovisor, fent esquerdar el vidre en mil trossets petits. Sense parar de córrer, en Hamud reacciona fent una “colleja” al Miquel i bramant un “what the fuck!”. El Miquel no reacciona, es posa a darrera en Hamud i decideix copiar-li tots els seus moviments “segur que ja ha viscut experiències com aquestes”, pensa. Al moment, en Hamud exclama “Merda! És la primera vegada que em passa a la meva vida!”. El Miquel ho sabrà després, però s’està enfrontant a una raça de monos més agressius del normal. Uns monos que, per cert, han obert la motxilla del Miquel i tot i no trobar-hi res que els sigui útil, estan jugant a tirar-se crema solar entre ells i mossegar i jugar amb el jersei que guardava per si feia fred més cap al tard. En Hamud prova d’espantar els primats cridant, però no se’n surt. Ni tirant pedres. És llavors quan es torna boig, treu una navalla de la seva butxaca i es dirigeix sense miraments al mico que té més a prop. El mico (més sorprès que el Miquel) no reacciona i es deixa agafar per un Hamud que sembla posseït. La situació esdevé més surrealista per moments: el conductor crida amb indi mentre amb una ma té agafat un mico i a l’altra manté la navalla al costat del coll del primat. El Miquel suposa que està dient quelcom com “Ho marxeu o el rajo aquí mateix!”. Sembla impossible, però la situació empitjora: en un tancar i obrir els ulls, els monos perpetren un atac coordinat cap a en Hamud. Ell no pot fer res més que rendir-se. Al final es queda sense navalla i amb un aspecte físic lamentable, ple d’esgarrapades, sang i la roba estripada. Es gira al Miquel, que espera una bronca monumental… però es posa a riure amb tot la tranquil·litat del món dient “això és Índia, amic meu! Seguim, a veure si trobem algun elefant!”

To be continued…

TUK TUK MONOS
[…]Ell no pot fer res més que rendir-se.

One thought on “Tuk Tuk Driver (Part 1/2)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s