Lorca, viatjar i sentir-se ciutadà del món

“Yo soy español integral, y me sería imposible vivir fuera de mis límites geográficos; pero odio al que es español por ser español nada más. Yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista abstracta por el solo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos. El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula; pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos. Desde luego, no creo en la frontera política.”

Això era el que deia Federico Garcia Lorca el juny del 1936, dos mesos abans de que fos assassinat pels rebels feixistes que s’havien apoderat de Granada durant el cop d’estat perpetrat per Franco. Tenia 38 anys.

lorcaerantodos_1
Aquesta placa llueix on és creu que van afussellar a Lorca, prop de Viznar (Granada)

Viatjar també m’ha aportat poder invertir més temps a la lectura i, encara més important, saber el que vull llegir.

Feia temps que volia saber com havia anat la vida de Lorca, ja que era un nom que sempre havia sentit a parlar a alguns grans artistes que tinc com a referents (el primer que em ve al cap és Pepe Rubianes) i perquè últimament m’ha despertat l’interès sobre aquest període de la nostra història (gràcies en part per les emissions del programa Trinxeres i per la “investigació” de l’estada dels brigadistes internacional aquí Tàrrega). Sempre m’agrada posar una perspectiva als temes històrics, i fa por constatar que la Guerra Civil va acabar fa “només” 80 anys (i encara més mirant l’actual panorama i alguns discursos sembçants als del clima pre-bèl·lic del 36).

garcia lorca

De les moltes coses que es poden analitzar del paràgraf inicial, em voldria centrar amb la següent: “El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula; pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos.”. Lorca va viatjar amb 31 anys a USA i tot seguit a Cuba. I quan en tenia 33, va anar a l’Argentina. Va ser durant aquests viatges que se’n va donar compte del seu potencial, i quan (tot i que a Espanya era un poeta molt reconegut) va començar a fer la seva fortuna i quan es va començar a propulsar la seva obra. No diré que va ser gràcies a aquests viatges que Lorca va pronunciar aquestes paraules, però de ben segur que el van ajudar a ser conscient de la immensitat del món al que vivim i del que et pot aportar conèixer persones que tinguin les mateixes inquietuds i reivindicacions que tu… des d’un altre punt de vista.

Viatjant m’he trobat gairebé a diari persones que m’ensenyen, persones amb qui rius, persones amb qui camines al seu costat en silenci, persones que es fan estimar, persones que et donen bones vibracions, persones amb qui pots parlar, persones que t’ajuden i persones que et cauen bé… Si, si! Es clar que també m’he n’he trobat de persones gilipolles. Amb elles també s’aprenen coses noves.

Començar un tema de conversa quan coincideixes amb algú al hostel o on sigui és molt fàcil. Ja he hagut de respondre centenars de vegades com hem dic, d’on sóc, per quins llocs he viatjat i per quins llocs tinc previst fer-ho. A partir d’aquí, les converses flueixen cap a diferents direccions. I a mesura que vas sumant més converses, més t’identifiques com a ciutadà del món i germà de tots.

I ser ciutadà del món no vol dir (com m’he trobat alguna vegada) que vagis dient a la gent que vas néixer “al món”, que la teva religió és “l’amor” i que la teva raça és “ser humà”. Ser ciutadà del món vol dir poder parlar de tot amb tothom, poder expressar les teves idees i escoltar les dels altres, comprometre’t a lluitar contra les injustícies, posar la cara i actuar per defensar els drets humans, reivindicar l’art i la cultura com a pilar de qualsevol societat, construir enlloc de destruir, ser crític amb tothom i amb tu mateix. Ser ciutadà del món vol dir moltes coses, i una d’aquestes pot ser, sense cap por de caure en una contradicció, sentir-se molt orgullós del lloc on has nascut o lluitar per una revolució que consideres que podria portar el món cap a un lloc millor.

Potser, desgraciadament, ens han ensenyat que quan una cosa no va com funciona, el normal és enfadar-se i reaccionar amb ira, odi i destrucció. Està clar que fomentar l’odi per una part sovint provoca l’increment de l’odi per l’altra part. I així es va retroalimentant fins que arriba a extrems insospitats. O extrems que ja hem viscut… però ja no recordem.

Lorca va esdevenir un màrtir republicà, tot i que 2 mesos abans de la seva mort havia dit, literalment, que maleïa aquella persona que es sacrificava per una idea nacionalista abstracta. Ell, defensor d’idees progressistes, contrari al feixisme i el considerat millor poeta i dramaturg de l’època (gairebé a nivell mundial) es va trobar, un dia per l’altre, rodejat per un laberint d’odi del qual no va poder sortir. Ell volia sobreviure i seguir reivindicant les seves idees a través del seu talent… però no ho va aconseguir. Com va dir la persona que va delatar al poeta per ser detingut i posteriorment assassinat, “ha hecho más daño con la pluma que otros con la pistola”.

PD. Escrivint aquest post he pensat que seria curiós i potser exemplar mirar quin resultat va treure el poble natal del poeta, comparat amb tota la província:

RESULTATS GRANADA
Resultats electorals a la província de Granada de les eleccions de 2018 al parlament Andalús…
RESULTATS FUENTES VAQUEROS
…i resultats electorals a Fuente Vaqueros (localitat natal de Garcia Lorca).

A alguns llocs (encara que sigui a nivell local) no han oblidat el que va passar. I no és un polític qui marca la tendència. Sens dubte, això ens demostra el poder que tenen les persones de cada poble i com una societat es pot transformar a partir de petits racons d’un gran territori. “Think global, act local” que se’n diu ara.

No oblidem. No odiem. Sentim-nos més ciutadans del món sense oblidar les nostres arrels. Lluitem pels nostres ideals des del respecte i amb gran convenciment de quins són els valors que cal promoure.

“Cada minuto, cada persona, cada actitud puede ser el germen de una obra dramática. Cada criatura que nos tropezamos va pasando a través de su vida por climas dramáticos diferentes, en combinación infinita hasta su última escena en que se tiende para morir”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s