El volunturisme

Fa uns mesos, mentre estàvem preparant el viatge al Senegal amb els TRUCs, vaig fer cap, tot fent zapping per internet, a un documental sobre un concepte que no havia sentit fins llavors, però que em va semblar molt encertat per encarar un petit debat sobre la tendència del postureo que està patent i latent dins nostre, i del perill i aspectes negatius que pot comportar fer un voluntariat.

El concepte “volunturisme”, pels menys espavilats, engloba els mots voluntariat i turisme. I explica com fer un tipus concret de voluntariat s’ha transformat en una manera més de fer turisme, especialment per un sector juvenil. Fent volunturisme, pots viatjar a llocs exòtics i, a més, aportes un granet de sorra a un col·lectiu o comunitat desafavorida, fet que et fa sentir millor com a persona a la vegada que descobreixes nous mons i coneixes gent local (així és com es ven). Si encara us pregunteu que hi ha de negatiu en tot això, us dono algunes raons: hi ha empreses que s’estan embutxacant molts diners oferint serveis de volunturisme (és a dir, pagar a una empresa intermediària per fer de voluntari comporta paradoxalment menys beneficis per la gent que es va a ajudar); no ens preguntem la necessitat real de la nostra ajuda ni els efectes col·laterals (que a una escola de Cambodja sempre hi hagi un voluntari que fa de professor d’anglès i que canvia cada dos setmanes vol dir que estem negant el lloc a una persona amb un lloc fixe i que sàpiga portar l’evolució de les critatures); estem potenciant sense parar la figura del blanc com a salvador (la gent o el col·lectiu al qual fas acte de presencia tenen la imatge preestablerta de “arriba un blanc, això vol dir que un dia d’aquests ens farà algun regal/donació i menjarem més/tindrem més sabó – per posar dos exemples a la babalà-)…

Jo acabo d’estar durant uns 10 dies a un orfenat al mig del no res, a Índia (lloc on, per cert, he descobert el sentit literalíssim de “ser el blanc de totes les mirades”). Vaig trobar aquest voluntariat per Workaway, i la dinàmica general dels nanos (que són uns 30, meitat nens meitat nenes) en aquest recinte és rutinaria: al matí s’aixequen, s’arreglen, cap a l’escola, tornen, juguen, estudien, sopen i se’n van a dormir. I així cada dia de la setmana.

FOTO NANOS
Aquest és el menjador de l’orfanat, on es menja a terra i amb la mà dreta (com a la majoria de les llars del país)

La tasca dels voluntaris presents (per cert, casualitats de la vida, al mig del no res a l’Índia m’hi vaig trobar una parella de catalans, amb qui vaig coincidir uns dies) era donar un cop de mà i estar amb els nanos quan estaven per aquí, i fer tasques de camp o de manteniment durant les hores de col·legi (la nostra principal tasca va ser pintar una paret de color blanc).

FOTO VAUQES
El pagès que controla aquestes besties és un personatge anomenat Anatore, amb qui ens comuniquem amb onomatopeies i sorolls guturals.

L’experiència d’aquests dies a Virudhunagar ha estat positiva i enriquidora. I com podeu imaginar m’ha fet aflorar de nou el concepte volunturisme a la meva ment.

A un voluntariat internacional de curta durada (considerant curta durada uns 2 mesos, amb molts matisos; i internacional a un país o territori del tercer món) i on el projecte no té una pauta pedagògica o una organització que pot tenir qualsevol projecte de voluntariat europeu, s’hi ha d’anar amb els ulls ben oberts, amb moltes ganes de donar un cop de mà, poques de queixar-se i amb l’esperit d’esponja: absorbir coneixements… més que no pas intentar arreglar el que segons els teus ulls és incorrecte. Sense anar més lluny, per aquí m’he trobat un superforn que van construir uns voluntaris quan van venir i que no s’ha fet servir mai perquè fa servir massa llenya, un voluntari que ja havia vingut feia 2 anys i que està decebut perquè no es recicla (fa 2 anys va muntar 3 papereres per reciclar, quan realment el que es fa amb residus no orgànics és cremar-los perquè no hi ha recollida selectiva ni res per l’estil) o bé un geni que els va comprar un filtrador d’aigua elèctric, sense tenir en compte que els talls d’electricitat aquí són constants… a part de ser una eina de la qual se’n beneficiarien principalment els voluntaris.

FOTO FILTRE
“un geni que els va comprar un filtrador d’aigua elèctric, sense tenir en compte que els talls d’electricitat aquí són constants… a part de ser una eina de la qual se’n beneficiarien principalment els voluntaris.”

Sembla que fer un bon voluntariat és fàcil: arribes, actues i marxes. Però no, no ho és gens, de fàcil. L’ímpetu de voler aportar el granet de sorra et fa oblidar de vegades que estàs fent precisament això (aportant un granet de sorra dins un gran desert), mentre la teva part d’ego solidari interior va creixent en una desproporció desmesurada en base el granet que estàs aportant. És un exercici molt difícil de fer. I fer-lo no vol dir ser menys ambiciós, tenir menys il·lusió quan entres en un d’aquests miniprojectes de voluntariat o intervenir menys. Simplement vol dir ser 100% conscient i crític del que fas i sobretot, del que pots arribar a fer.

I que és, el que pots arribar a fer? Doncs ajudar encara més i millor, tinguis o no tinguis temps. A vegades una donació trimestral de 20€ a l’ONG de turno pot tenir un efecte més positiu en la societat que no pas pagar 1000€ per passar dues setmanes a Jamaica a una reserva de tortuges de closca fluorescent i foradada amb totes les despeses pagades.

FOTO GOSSOS
Si tenen sort, els gossos poden acabar-se les rests del menjar.

Bé, he dit de turno, però no ho volia pas menystenir, ja que precisament aquesta és un dels temes claus de com ajudar a una entitat o col·lectiu: la confiança amb el projecte que vols ajudar. En el meu cas, per exemple, després d’estar una setmana en aquest orfenat, ja tinc suficient informació per decidir com vull contribuir amb la seva entitat: tenen model educatiu? Els infants són feliços? Estan ben alimentats? Els projectes són els adients? Els encarregats tracten correctament a les criatures? Que passa si el poso en comparació amb altres centres de Índia? Si dono diners, sé del cert cap on aniran? I sortint del tema financer: aquesta entitat es mereix que en faci publicitat i ? O, tot i que la gent et cau molt bé, penses que no és el camí que ha de recórrer l’educació? Consciencia, crítica (primer interna) i decisió (acció).

Acabant: anar a treure el cap a un projecte de voluntariat no ha de ser un ajut puntual (a no ser que el projecte tingui unes dates molt marcades d’inici i final), sinó un tipus d’intervenció continua a nivell presencial (l’acció pròpiament dita i sovint sobre terreny), financer (contribució econòmica pel projecte o per l’entitat) i de consciència (es pot defensar una causa sense contribuir econòmicament). I una altra cosa important: no haver anat mai a cap voluntariat o no conèixer cap ONG no t’eximeix de no ajudar en aquest sentit a altres entitats, al contrari: pots (o has) d’estar obert a escoltar projectes, trobar la teva causa, i col·laborar amb allò que creus que és el més convenient. I si et fa mandra, hi ha ONGs conegudes per tothom on hi tenen cabuda centenars de projectes.

UF! Que difícil és fer un voluntariat, si he de pensar amb tot això, no? Doncs noooooo, no pateixis. No es que en cada moment s’hagi de pensar i analitzar punt per punt com actuar en funció de cada cas. És tan fàcil com ser conscient en tot moment i prendre’t les coses amb naturalitat, tal com un és. I pensar que sí, un món millor és possible.

I entendre que el món no serà millor perquè tu et sentis millor, sinó perquè allà on has donat un cop de mà hagis estat capaç d’aplanar el camí per a que hi hagi més gent en aquest planeta que tingui les oportunitats que es mereix. I que aquesta oportunitat estigui envoltada d’una educació que el construeixi com a una persona amb una missió que tothom hauria de tenir present: deixar el món millor de com l’ha trobat. 

FOTO ANOTRE GARDEN
Fent una passejadeta pels voltants de Virudhunagar, amb el tractor del bo de n’Anatore.<

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s