Auroville: una ciutat experiment (1/2)

És difícil explicar que és Auroville amb poques paraules. Jo hi vaig fer cap atret per algunes recomanacions d’alguns altres viatgers, tot i que també n’havia sentit males paraules. Per lo que havia sentit i pogut investigar, Auroville era una ciutat utòpica, un projecte d’uns gurus espirituals de l’Índia, que buscava crear una ciutat al món on no existissin les nacionalitats, on regnés la pau, on la gent busques la seva pau i serenor interior sense oblidar el sentit de formar part d’un col·lectiu i participar activament pel seu desenvolupament. Tot i així, molta gent a l’actualitat ho veu com una atracció turística, amb molts europeus involucrats (els preus de gairebé tot també són europeus), amb tics de neocolonialisme i molt lluny del que pretenia ser la seva essència.

Aquest projecte va rebre finançament per part del govern central de l’Índia i de la UNESCO i es va inaugurar el 1968. A partir d’aquí, us explico la meva experiència a Auroville: la ciutat experiment.

A primer cop d’ull, Auroville sembla una atracció turística, amb un gran temple/monument per visitar (anomenat Matrimandir) on només pots accedir al seu interior amb prèvia reserva. Matrimandir, una enorme esfera recoberta d’or, és el punt cèntric de la ciutat (o més ben dit, del que serà la ciutat quan s’acabi de construir totalment. Representa l’anima de la ciutat, el naixement d’una consciencia humana que busca la unitat humana. Al seu voltant, un gran espai verd, s’hi demana silenci i és un lloc idíl·lic per meditar i trobar la consciencia d’un mateix.

matrimandir
Matrimandir, una enorme esfera recoberta d’or, és el punt cèntric de la ciutat

No gaire lluny de Matrimandir, hi ha una exposició que explica que és Auroville, quina és la seva filosofia i quins són els seus projectes. Auroville és un lloc del planeta que busca la pau i unitat entre persones, on tothom que vulgui formar part de la comunitat ha d’entendre la filosofa i aplicar-la pel seu bé i pel bé la comunitat. Aquesta manera d’actuar es defineix com a “integral yoga”, i té com a objectiu principal aconseguir la serenor i consciencia de un mateix com a persona, per tal d’avançar cap una societat feliç i unida.

A Auroville hi viuen unes 2.500 persones (anomenades Aurovillians), tot i que s’estima que entre treballadors externs, turistes i voluntaris ara mateix hi deu haver unes 8.000 persones per tot l’espai. Hi ha de tot: restaurants (on s’ofereix a la majoria d’ells menjar orgànic i ecològic), comunitats (edificis i espais amb diferents distribucions i necessitats, que és on hi viu la gent), hostels i guest house (edificis per allotjar-hi els turistes), “pavellons” (edificis que serveixen per mostrar la cultura i maneres de viure d’altres llocs del planeta, exposicions d’art, etc…) i moltes més coses (fabriques de tot tipus de productes sostenibles, botigues, parcs, granges ecològiques…). Totes, envoltades d’ordre, higiene i tranquil·litat, en contrast a la tònica habitual de Índia. De fet, alguna vegada has de creuar per un petit poble per tal d’arribar a certs llocs d’Auroville… i la diferencia és notable.

realitat
[…] alguna vegada has de creuar per un petit poble per tal d’arribar a certs llocs d’Auroville… i la diferencia és notable.

La visió i construcció d’aquest projecte neix de dues persones en concret: Sri Aurobiondo i “The Mother”. Sri Aurobiondo (de qui acte seguit explicaré més sobre la seva vida) va ser el mentor espiritual de Mirra Alfassa, més coneguda com a “The Mother”. Com que Aurobiondo va morir abans de posar la primera pedra de Auroville, “The Mother” es considerada la seva fundadora, portant a la realitat la visió del projecte, que pertanyia a Sri Aurobiondo.

Sri Aurobiondo (definit al museu com nacionalista, poeta, filòsof i yogi) va néixer l’any 1872 i quan era jove va ser el primer polític (inclús abans que Gandhi) en defensar obertament i en públic una ideologia favorable a la completa independència de Índia envers els britànics, convertint-se així amb un dels grans líders del moviment nacionalista del país. Corria l’any 1905 i la seva popularitat anava creixent, així com el missatge calant profund dins la societat india. I, no direu pas com va reaccionar el govern britànic? Doncs (això és totalment cert), acusant-lo de sedició i conspiració. Va estar un any tancat en presó preventiva i, quan es va celebrar el judici, el van declarar innocent per falta de proves (no se si passarà això aquí…). Al poc de sortir de la presó, va seguir amb el moviment independentista, on el govern britànic li tenia sempre un ull a sobre per tornar-lo a posar a la presó a la mínima que enviés missatges independentistes. Diuen que es va convertir en un geni de l’oració, ja que sempre mesurava amb una ingenuïtat única totes les seves paraules, conscient que, una sola relliscada, el tornaria a posar a la presó. Tot i així, degut en part a això mateix, i alguns intentes de detenció dels quals va poder escapar amagant-se a espais recondits de l’Índia, Sri Aurobiondo va decidir retirar-se de la política i deixar el pas a altres líders perquè seguissin amb el procés. Un tal Mahatma Gandhi sobresortia entre la resta. El paral·lelisme de les recents declaracions de Jordi Cuixart, demanant nous lideratges, torna a ser palpable.

Només recordar que Índia va esdevenir independent el 1947… Si, 42 anys després de la detenció de Aurobiondo. I precisament demà celebren el 69é aniversari de la república india. El 26 de gener de 1950 es va aprovar definitivament la Constitució de l’Índia (si els catalans seguim els timings hindús, tindrem enllestit el procés constituent als voltants del 2060. Paciència.).

Però deixem enrere la política i seguim amb la vida de Sri Aurobiondo. Després de deixar de participar al moviment nacionalista, es va apartar totalment del món polític i va dedicar la resta de la seva vida al treball espiritual, fins la seva mort, al 1950. Des de 1926 esdevé fundador d’un Ashram (una especie de monasteri hindú), apartant-se totalment de la visió pública.

És durant aquest temps que Aurobido parla amb Mother sobre la visió d’Auroville, i una vegada mort, ella segueix treballant per fer-lo realitat. I ho aconsegueix: el 1968, davant una cerimònia a la zona del Matrimandir, Mother encapçala la inauguració de la ciutat, davant de gent de tot el món. Auroville acabava de néixer… però li quedava molt camí per endavant per ser el que volia ser.

to be continued…

arbre bogeria
Arbres que es fusionen amb altres arbres… un espectacle natural al centre d’Auroville.

One thought on “Auroville: una ciutat experiment (1/2)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s