La dicotomia indiana

Tothom ha sentit a dir lo de “Índia… o t’enamora, o l’odies!”. Bé. El meu primer post indià analitzaré aquesta dicotomia indiana. Entre l’amor i l’odi.

Tot i que s’analitza ràpid, per part meva.

L’Índia és el segon país més poblat del món (hi viuen unes 1.400.000.000 persones) i té una superfície d’uns 3.300.000 km2. Per explicar-me, avui faré servir una comparativa amb un altre país. Posarem, com a exemple, casa nostra, Catalunya. Per començar, algunes dades objectives: A l’Índia hi viuen 200 vegades més persones que a Catalunya i la seva superficie és 100 vegades Catalunya. Anar d’una punta a l’altre de l’Índia per carretera seria l’equivalent a anar de Tàrrega a Moscow.

Imaginem-nos, que algun dia dos persones de l’Índia tornen d’un viatge de dues setmanes per Catalunya i es trobem a l’avió de tornada. Una, li comenta a l’altra: “Catalunya m’ha encantat! Quina cultura, quina terra d’artistes, quines festes més vives, quin esperit reivindicatiu tant bonic… Quins paisatges, quines muntanyes, quines platges! Quina gent més encantadora!”. Ens podem imaginar, per exemple, que durant dues setmanes aquest estimat personatge ha gaudit del surrealisme de Dalí, del modernisme de Gaudí, ha coincidit amb una mani del 11S, ha vist castellers, ha estat pels Pirineus i per la Costa Brava. S’ha trobat enmig de problemes i la gent amb qui s’ha creuat l’ha ajudat. Experiència inoblidable. Estima Catalunya.

Que dius!” respon l’altre. “Quina decepció mes gran, Catalunya! Els catalans són molt escèptics, tancats… a l’interior esperes trobar màgia i no hi ha res… les festes només serveixen per perdre diners i perquè t’estafin… I per platges, millor les de l’Índia! I lo pitjor de tot… la gent! Estan bojos!” En aquest cas, ens imaginem que el nostre company ha tingut la mala idea de visitar les comarques interiors catalanes en plena onada de calor. Que ha agafat un Uber i s’ha trobat amb una mani de taxistes. Que a la nit va sortir per la Rambla i li han fotut la cartera mentre tornava a l’hotel. Que esperava veure toros a la Monumental i la gent se li reia a la cara quan preguntava quan hi hauria una exhibició. Que va anar a la Barceloneta i va demanar paella i sangria (i, qui sap, potser era de bossa congelada del Mercadona). Odia Catalunya.

Els dos baixen a l’avió, i quan queden amb els seus amics, diuen: “De Catalunya, o t’enamores o l’odies…

Per si encara no m’heu entès (podria ser, disculpes), vinc a dir que la frase “De l’Índia o t’enamores o l’odies” vindria a ser la mateixa bajanada que dir “De Catalunya, o t’enamores o l’odies…”, però augmentada exponencialment al seu territori i la seva gent. És a dir, ja que estem de números, la frase podria ser potser unes 500 vegades més estúpida.

Amb només una setmana a l’Índia, puc fer una llista de coses que no m’han agradat o m’han molestat. Com per exemple, que a l’Índia demanis que no et posin picant i que sempre te’n posin. Que els trajectes entre ciutats siguin tant llargs i els busos no tinguin límit màxim d’aforament. Que faci tanta xafogor a les nits. Que el tràfic sigui tant angoixant en algunes parts de les grans ciutats. Que sempre que preguntes a la gent d’on és, et digui un nom d’un poble indesxifrable, i que sona com a Mahzalubbgawfjewq. Que el que dorm a sobre de la teva llitera no faci servir cascos per mirar un vídeo de youtube de mitja hora a la 1 de la matinada. Que no facin servir perfum a les peixateries ambulant.

peixateria
Que no facin servir perfum a les peixateries ambulant.

També podria dir quines coses m’han agradat. Com per exemple, l’arrós estil sweet Pongal que em van regalar la primera nit que vaig arribar a Chennai. Els temples altíssims i plens de colors. Les pedres històriques de Mahabalipuram. La tranquil·litat dels poblets de vora la platja. El que he aprés fent un taller de permacultura amb un guru angles que ha venir a viure a la índia quan tenia 19 anys (i ara en té 50). El menjar que mai havia provat. Haver tingut l’oportunitat de poder fer grans tombs amb bicicleta.

monuments
Les pedres històriques de Mahabalipuram

Sé que soc a un país on puc arribar a veure el pitjor, on puc viure situacions molt desagradables i on em poden enganyar per ser un guiri. També sé que aquí puc admirar coses que no havia imaginat mai, viure aventures i moments únics i ser tractat com un més dins una comunitat d’una regió concreta. És obvi dir que quan he estat vivint a Catalunya (o sigui gairebé tota la meva vida) he passat per situacions millors i pitjors, conegut millors i pitjors persones, aprés coses interesants o inútils. Però també cal dir-ho.

Quan vaig arribar a l’aeroport internacional de Chennai (a la regió de  Tamil Nadu, sud est d’Índia, per on estic voltant ara), el primer que havia de fer era agafar un metro per anar al centre la ciutat. M’esperava estar envoltat de gent i amb l’angoixa de passejar-me amb la motxilla gran, vigilant en tot moment que ningú em poses una ma a sobre.

El que em vaig trobar, a canvi, va ser el metro més nou i polit que he vist mai a la meva vida. Es veu que és una infraestructura que tot just estan estrenant a la ciutat i poca gent s’hi atreveix encara.

Aquesta expectativa negativa que tenia a la ment és la imatge que altres persones m’havien fet donar de l’Índia, i que jo no m’havia encarregat de contrastar o simplement d’ignorar. Segurament serà així a moltes altres parts… però que més dona? Ja m’ho trobaré.

Només porto una setmana i n’estaré 8, però m’ensumo que Índia és multitud, barreja, contrast, ebullició, màgia, olors, somnis per complir, somnis frustrats… Índia és molt, a Índia hi ha de tot.

És clar que també hi ha amor. És clar que també hi ha odi.

És clar que Índia és molt més que la famosa dicotomia…

posta
És clar que Índia és molt més que la famosa dicotomia…

One thought on “La dicotomia indiana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s