El meu Vipassana: On m’estic posant? – (Part 1/4)

Que és, un Vipassana? Fent servir paraules tècniques, un Vipassana és un curs de meditació de 10 dies que té com a objectiu “veure les coses tal com són”. De fet, això es literalment el que “Vipassana” vol dir. Les tècniques de meditació que s’exerceixen són les que van portar a Siddharta Gautama (El Buda) a la seva il·luminació (Nirvana) fa més de 2500 anys. Des de llavors, molta gent ha seguit exercint aquestes tècniques però en l’actualitat els cursos més “mediàtics” són els que va popularitzar SN Goenka, un empresari milionari de Birmània que, després de descobrir la tècnica, va convertir-se en el professor de Vipassana més reconegut del planeta i va crear una xarxa mundial de centres on es fan constantment aquests cursos de 10 dies. Per posar un exemple, a Catalunya hi ha un centre on s’imparteix exclusivament aquests cursos de Vipassana. Des d’ara fins a final de març, s’impartiran 5 cursos… i totes les places ja estan ocupades. El cursos a partir de l’abril encara no han obert inscripcions.

Doncs bé… quan vaig arribar a Nepal, sense saber ben bé on em posava, i després de parlar amb diferents persones que l’havien cursat, vaig decidir apuntar-m’hi. La normativa de conducta feia una mica de por, però no em va frenar. Entre altres coses, durant els 10 dies que dura el curs, has de: deixar de tenir comunicació amb l’exterior, no parlar amb ningú ni tenir cap tipus de contacte físic ni visual amb cap altre estudiant, meditar 12 hores al dia, despertar-se a les 4 de la matinada, menjar només mitja poma i una mandarina des de les 11 del matí fins les 6:30h del dia següent, no fer servir cap aparell electrònic ni res que et pugui distreure (com un llibre o una llibreta)…

Totes aquests normes tenen el seu raonament… però no allargaré més aquesta introducció. Tinc ganes d’explicar el meu Vipassana. I l’explicaré amb 4 entrades al blog que aniré penjant aquests dies.

Vaig arribar al centre de meditació el dissabte 15 de desembre al migdia. Em sentia preparat, ja ho havia parlat amb algú. Jo preveia que les meves principals preocupacions serien no poder saber el que passava a l’exterior, estar incomunicat de les persones que conec. Però aquesta, creieu-me, va ser la més mínima de les preocupacions durant els 10 dies que vaig estar fent el curs.

la caminata

Mentre feia la cua per inscriure’m, vaig conèixer diferent gent amb qui estaria compartint aquestes dies (una altra cosa que no havia comentat: el curs es fa segregat per sexes). Vaig conèixer un tres americans, algun francès, un noi d’Austria, una noia de França… de totes les edats: des de els 19 fins als 60 anys. Curiosament també vaig trobar un noi de Gandia, amb qui vaig poder parlar català i ens vam explicar, abans de que el curs comences oficialment, que ens havia fet parar a aquell racó de món per fer aquesta bogeria de curs. En definitiva, gent de tot el món: també hi havia locals, gent del Nepal. El lloc era simplement espectacular: davant nostre un llac on l’aigua es reflectia com si fos un mirall, els Annapurnas de fons mostrant-se majestuosos i tot el complex construït enmig d’un bosc ple de tot tipus de fauna i vegetació.

anapurnas i llac
El lloc era simplement espectacular: davant nostre un llac on l’aigua es reflectia com si fos un mirall, els Anapurnas de fons mostrant-se majestuosos i tot el complex construït enmig d’un bosc ple de tot tipus de fauna i vegetació.

Un dels organitzadors del curs es va encarregar de recordar-nos el codi de conducta i algunes normes extra: si volíem comprar algunes coses com paper de vàter havíem d’apuntar-ho a un paper que teníem al menjador, si necessitàvem alguna cosa urgent podíem parlar amb alguns dels voluntaris del centre, si volíem parlar amb el professor podíem fer-ho durant el descans de l’hora de dinar i, l’últim consell: vigilar amb els monos salvatges (la majoria vam riure). El curs començaria al “Meditation Hall” quan sones el dong d’una campana. A aquest Hall, hi hauria el “assistant teacher”, que es qui conduiria el curs mitjançant àudios i vídeos de SN Goenka. Es una espècie de professor titulat, però el mètode Goenka funciona així. Gairebé es podria dir que la seva única funció com a professor era realment respondre el dubtes que tenien els estudiants durant l’hora lliure després de dinar.

Comença el curs. Comença el silenci (Noble Silence). Comencen les primeres indicacions: durant els primers tres dies, haurem d’estar atents a la respiració. Més concretament, a l’area triangular que abarca des de el nostre nas fins a la part superior del llavi. Llegit, pot semblar una de les estupideses més grans. Però quan és l’única cosa amb la qual estàs concentrant (o intentes estar-ho) durant el dia, la cosa canvia. Després de diverses indicacions, te’n vas donant compte de diferents coses sobre la teva pròpia respiració: del ritme que té; que de vegades l’aire surt pel forat esquerra, de vegades pel dret, de vegades pels dos; que quan entra és fred i quan surt és calent; que quan surt l’aire acaricia la part del bigoti; que al nas tenim sovint petites tremolors…

noble silence
Comença el curs. Comença el silenci (Noble Silence)

El fet d’estar atents tan sols a aquesta petita àrea del nostre cos serveix per aguditzar la nostra ment de cara el que serà realment la meditació Vipassana, que començarà el dia 4. De moment, estem al considerat “dia 0”. La resta de dies, el calendari està molt marcat i és molt estricte:

TIMETABLE

Són les 21h. Toca anar a dormir. Començarem l’endemà. Em toca dormir a l’habitació amb dos americans que havia conegut abans. Un es diu Eric i l’altre Ajay. Ja us ho avanço: el primer té 46 anys, pintes de surfero/guru i serà un personatge de l’alçada d’un campanar. Quedeu-vos amb el seu nom: Eric. Només la primera nit, considero que per un error seu (ja sabeu que no podem comunicar-nos de cap manera, així que totes les accions de les altres persones les baso per suposicions), s’equivoca i se’n va a dormir abans del que marca l’horari. Bé, només serà un despiste de un dia… M’estiro al llit i dormo.

 

DONG. DONG. DONG.

 

Són les 4h del matí. Comença el Vipassana.

to be continued

3 thoughts on “El meu Vipassana: On m’estic posant? – (Part 1/4)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s