Moments Intranscendents de Gran Felicitat

Saps aquell moment que, no saps perquè, però te n’adones de cop i volta que, et sents molt bé amb tu mateix i que ets feliç? Jo he batejat aquests instant com a Moments Intranscendents de Gran Felicitat (MIGFs). En un primer moment pot semblar contradictori. Però no. Precisament en la teòrica intranscendència del moment rau la màgia d’aquests moments.

Al llarg de la vida he viscut diferents MIGFs. Per definir-ho d’una altra manera, són aquells moments en que és un llamp cau sobre la teva ment, deixes de pensar amb el que estàs pensant i et centres amb analitzar la mil·lèsima de segon que estàs vivint. I te n’adones que… tot i no estar fent res especial, sents una gran felicitat dins teu. Us ha passat o no us ha passat?

A vegades valores la simplicitat. A vegades celebres que a la teva ment t’ha arribat un pensament o una reflexió vital. D’altres vegades que no hi ha absolutament res que et preocupi.

migf aleatori
Un dia mentre era a Katmandú em va venir un MIGF i vaig decidir fer una foto del que veien els meus ulls. Definitivament, l’origen de la felicitat no acostuma a ser la vista.

Pels que encara no ho heu entès o aneu perduts: un MIGFs no seria quan et diuen que has aprovat el carnet de conduir, quan celebres el teu aniversari envoltat dels que t’estimen o quan fas el primer petó. Això seria la culminació de tot un procés del qual tenies una expectativa i s’ha acabat complint. És a dir, ja consideraves prèviament que seria un moment transcendent.

No se perquè m’allargo tant. Doncs bé. Quan viatges cap un lloc i no saps el que ni qui et trobaràs, els MIGFs es multipliquen. A vegades perquè simplement no esperes res i ho reps tot. D’altres perquè el temps no et persegueix ni et requereix.

Fent cua per apuntar-te a un curs, entrant a un bar a 10.000km de casa teva, passant una tarda llegint un llibre vora una llar de foc, a un jardí fullejant el Himalaya Times… Els MIGFs poden aparèixer en qualsevol moment… però és qüestió teva ser capaç de percebre’l i gaudir-lo abans que s’esvaeixi.

I l’altre dia, a un terrat, envoltat de gent que parlava amb un accent anglès britànic molt difícil de desxifrar, tombat mirant les estrelles, em va caure del cel un MIGF.

mifg nocturn
“I l’altre dia, a un terrat, envoltat de gent que parlava amb un accent anglès britànic molt difícil de desxifrar, tombat mirant les estrelles, em va caure del cel un MIGF”

Podria ser que la vida fos això? Cerveses, persones i perdre la noció del temps. Sense cap hàbit que ens digues quan hem d’acabar de passar l’estona. Sense cap rellotge que ens digues que és l’hora de marxar, o que avui és diumenge i demà toca treballar. Sense ningú que vulgui alçar la veu. Sense que ningú senti pressió per parlar si no ho vol fer. Apreciar llargs moments de silenci. Veure caure una estrella fugaç i no tenir ganes de demanar cap desig. Estirar-te i dormir una estona si et sents cansat. Poder fer broma de tot. Poder parlar d’allò que veiem injust.

No tenir por de que aquell moment acabarà. Perquè acabarà quan ho decidim nosaltres.

Pensar que el temps és nostre.

Si el temps fos nostre…. us imagineu, la de coses que podríem arribar a fer? Us imagineu qui podríem arribar a ser? Us imagineu les coses que podríem imaginar?

migf diurn

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s