Els blancs som els salvadors

Quina gran espècie que som els blancs! Persones que viatgem a països exòtics (com per exemple Nepal) i que, quan hi som, no ens dediquem tan sols a gaudir d’uns dies meravellosos per aquestes màgiques terres, sinó que també contribuïm a millorar la seva societat amb gestos espontanis, altruistes i plens de generositat. Els blancs som els salvadors.

Som aquells que, no omplim tota la maleta per coses nostres. No. Hi guardem un raconet per portar-hi un grapat de caramels i xuxeries per repartir als pobrets nens i nenes que ens trobarem caminant per l’Himalaya. Per donar-los-hi a aquells que fan pitjor cara, als que són més bruts, o potser aquells que són més juganers.  Així aconseguim fer-los-hi sortir un tendre somriure. A canvi, només els hi demanem que repeteixin aquell somriure espontani i ple de sinceritat, una i altra vegada, amb nosaltres al costat, així podrem retratar amb el mòbil aquell preciós moment que, gràcies a nosaltres, hem aconseguit i explicar-ho als que més estimem.

Som aquells que, per contribuir a l’economia local, anem de safari muntats sobre elefants. És meravellós veure l’espectacle que ofereix la natura salvatge, totalment lliure, sobre aquest gegant mamífer de 4 cames, que camina fidelment pels únics camins realitzats per humans. La sensació de domini és tan gran, que no fa por ni de trobar-te un tigre. Tot i ser la reserva de tigres més gran del món, no en veiem cap. Deu ser per mala sort…

ELEFANT.jpeg

Som aquells que anem a passar uns dies a casa de gent local amb un workaway i, com que tenim recursos econòmics i simplement ens sentim contents per ajudar als altres, invertim la nostra estada en dissenyar, planejar i construir una cuina europea on abans hi havia una antiga i bruta cuina nepalí. Perquè en sabem, però també perquè ens agrada. Adéu a la pedra que atrau brutícia. Hola a la nova pica de metall.

Som aquells que quan coneixem a un nepalí, li ensenyem algunes paraules del nostre idioma o parlem amb ell en anglès, així el millora i li servirà en el seu futur personal i professional.

Si, bé, és veritat que de blancs n’hi ha de tots colors (hehe).  N’hi ha de sonats que es van queixant amb la cantarella de fons, tot repetint la paraula neocolonialisme. Que pesats… que si regalar el que sigui a canvi de res als nanos és fomentar el pidolairisme i no pas la cultura de l’esforç; que hem de saber com viuen els elefants abans de muntar-nos-hi;  que si els tigres s’han adaptat a fer vida nocturna, ja que és quan no hi ha humans que trepitgin els seus camins; que no s’ha d’imposar la nostra manera de fer vida a les llars (o a la cuina) sinó respectar-la i fusionar-la utilitzant el sentit de la responsabilitat; que hauríem de ser nosaltres qui aprenguéssim algunes expressions en nepalí abans que fomentar la parla anglesa entre ells… uf! Prou! Per sort, de moment, són minoria…

I es que els blancs, així amb general, som molt bona gent. Que farien si nos fos per nosaltres?

PD. Ara sóc al sud, prop del Parc Nacional de Chitwan, fent un workaway amb uns altres 10 voluntaris més. La família amb la qual convivim i ajudem fent treballs de la terra i de la casa, la formen una mare, un pare, una filla i un fill. Ahir, el pare es queixava de la corrupció del govern i ens explicava que és el principal motiu de l’estancament del país (el 12é més pobre del món segons les estadístiques). I de cop i volta, un yankee s’alça i pregunta “i perquè la gent no corrupta, s’ajunta i fa un govern no corrupte?”.

Si, un yankee.

SUNSHINE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s